Conquesta i Formació del Regne de València: Jaume I

Durant el regnat de Jaume I (1213-1276), aprofitant la debilitat musulmana després de la derrota de Las Navas de Tolosa (1212), la Corona d'Aragó va decidir avançar cap al sud peninsular.

La Conquesta del Regne de València

Jaume I va comptar amb el suport dels nobles aragonesos. La conquesta va ser ràpida i es va fer de nord a sud. Després de la presa de Morella (1232), Jaume I va conquerir Borriana i va avançar fins a València, que es va rendir el 1238 després de cinc mesos de setge. Finalment, el 1245 va sotmetre el castell de Biar.

La fase final de la conquesta va suscitar un enfrontament amb el Regne de Castella, perquè Jaume I havia conquerit territoris més enllà del port de Biar que, segons s'havia acordat en tractats anteriors (Cazorla, 1179), corresponien a Castella. El conflicte va finalitzar amb la signatura del Tractat d'Almirra (1244), que va posar fi al litigi i va establir les fronteres del Regne de València, que va quedar incorporat a la Corona d'Aragó. Posteriorment, el 1296, Jaume II va conquerir el Regne de Múrcia, que pertanyia a Castella.

El Repartiment de les Terres Conquistades

El repartiment de les terres conquistades es va fer de manera proporcional a les aportacions dels nobles i dels ordes militars que havien participat en la conquesta. Pels serveis prestats, van rebre castells i grans alqueries que van conformar senyories extenses. Per evitar el poder excessiu dels senyors, el monarca es va reservar el control de la major part de les hortes del litoral i les ciutats principals, especialment València, a la qual va atorgar un codi de lleis i privilegis (els Furs). Els Furs de València (1239-1240) es van aplicar posteriorment a tot el territori valencià.

La Repoblació del Regne de València

El Regne de València va ser repoblat, sobretot, per catalans en el litoral i per aragonesos a l'interior. Els llauradors es van concentrar en llogarets o viles, alguns de nova creació, com ara la Vila Joiosa. La meitat de la població vivia en les terres del rei. Jaume I va procurar que hi predominaren les explotacions familiars, compostes per:

• Un habitatge
• Una parcel·la petita de regadiu
• Una altra de més gran de secà
• Una part de vinya

La Permanència dels Mudèjars

Durant el regnat de Jaume I, si bé la major part de la població musulmana va optar per quedar-se (els mudèjars), un terç, sobretot mercaders i artesans, van emigrar cap a Granada i el Nord d'Àfrica. Els mudèjars, la majoria llauradors, van ser desposseïts de les seves cases i hortes i desplaçats. Se'ls va prohibir abandonar la terra i se'ls va obligar a pagar rendes elevades. A València i a Xàtiva, els mudèjars van poder seguir treballant com a artesans, però reclosos en barris separats (les moreries).