La Conquesta Islàmica de la Península Ibèrica (711-929): Al-Àndalus
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,52 KB
La Conquesta Islàmica de la Hispània Visigoda (711-929)
L’Arribada de Tàriq a la Península Ibèrica (711)
El 711, un contingent berber liderat per Tàriq va desembarcar a Gibraltar per donar suport als opositors del rei Roderic, derrotant els visigots a la batalla del riu Guadalete.
El 712, Mussa va desembarcar a la península per conquerir-la.
Els hispanovisigots van marxar a les muntanyes del nord.
Causes de la ràpida conquesta:
- Sentiment d’unitat dels exèrcits islàmics (guerra santa).
- Debilitat i disputes internes dels visigots.
- Pactes de rendició favorables per als hispanovisigots a canvi de pagar impostos.
Al-Àndalus = província o terres conquerides pels musulmans a la península ibèrica.
Etapes Històriques d'Al-Àndalus
Emirat Dependent de Damasc (712-756)
Capital: Còrdova.
Expansió: Intent d'expandir-se més enllà dels Pirineus. Van ser derrotats el 732 per Carles Martell a la batalla de Poitiers, replegant-se al sud del riu Ebre.
Emirat Independent de Bagdad (756-929)
El 750, assassinat dels omeies pels Abbàssides, canvi de dinastia, però Abd-ar-Rahman va aconseguir escapar i establir-se a Al-Àndalus.
El 756, Abd-ar-Rahman I es proclama emir d’Al-Àndalus.
Província independent políticament del Califat Abbàssida de Bagdad, però amb dependència religiosa.
Primeres rebel·lions a Al-Àndalus pels muladís (cristians conversos) i mossàrabs (cristians d’Al-Àndalus) pel descontent amb la situació social i l’excessiva càrrega d’impostos.
L’Esplendor del Califat de Còrdova (929-1031)
Abd-ar-Rahman III, califa de Còrdova.
Proclamat califa el 929 (independència política i religiosa de Bagdad), concentrava la màxima autoritat política, religiosa, militar i judicial, i nomenava i destituïa funcionaris.
- Nivell intern: consolidar el poder del califa.
- Nivell extern: control de rutes comercials amb Bizanci, subministrament d’or.
El Desmembrament del Califat
Guerra civil el 1010 entre el successor del ministre Almansur i el califa Hixam II.
Gran prestigi d'Almansur per: control de l’or, victòries contra els cristians del nord i les ràtzies o expedicions militars musulmanes per saquejar les ciutats cristianes.
A la mort d’Almansur s’inicia la disgregació.
El 1031 desapareix el Califat per la fragmentació en multitud de regnes independents o regnes de taifes.