Consecuències del PGM: Impacte Social, Econòmic i Polític

Consequències del PGM: Pla polític: es van abolir les dinasties que governaven els grans imperis, es va generalitzar el sufragi universal masculí. Pla internacional: van posar fi a l'hegemonia europea en el món. Pla econòmic: greus pèrdues de materials. Pla demogràfic: nou milions de morts, especialment homes joves, i nombrosos ferits, mutilats i inválids. Pla social: es van aguditzar els contrastos entre les classes treballadores i les classes mitjanes, empobrides pel conflicte, i una minoria enriquida pels negocis bèl·lics. Pla ideològic: va afavorir el pacifisme i l'antimilitarisme entre els intel·lectuals i entre amplis sectors socials.

Feliços anys 20: El desenvolupament de la indústria es va deure als nous sistemes de producció en cadena. L'increment del consum: gràcies a la publicitat i a les facilitats de compra proporcionades per la venda a terminis i els crèdits. Les inversions en borsa es van convertir en una forma ràpida d'aconseguir diners. · 1929, a una situació de confiança que va reduir la pujada del preu de les accions. El 24 d'octubre de 1929, conegut com a dijous negre. Per a solucionar la crisi, Roosevelt va posar en marxa el New Deal (va posar fi als excedents agraris i industrials i va establir salaris mínims, mesures per a la desocupació i assegurances de desocupació).

El feixisme a Itàlia: va sorgir a Itàlia, organització política paramilitar fundada per Benito Mussolini, coneguts com a camises negres. El 1933, després de vèncer les eleccions, Hitler va ser nomenat canceller d'Alemanya. Una vegada en el poder, va posar fi a la República de Weimar i va proclamar el III Reich alemany. Va implantar una dictadura ferotge i va dur a terme una política militarista i agressiva, rebutjant el Tractat de Versalles. Va conduir a la 2a GM.

La fotosíntesi: aquest procés allibera oxigen i utilitza l'energia lluminosa. Una part de la matèria fabricada durant la fotosíntesi sempre serveix per a obtenir energia mitjançant la respiració cel·lular. Aquesta energia que produeix la respiració s'utilitza per a construir molècules complexes. Pas de substàncies per membrana: difusió a través de proteïnes quan són grans o tenen càrregues. Les proteïnes formen canals o bombes a través dels quals passen les molècules, formant vesícules quan les substàncies són molt grans. La membrana s'enfonsa i engloben la partícula, formant una vesícula que passa al citoplasma: endocitosi i exocitosi.