Conseqüencialisme vs. Ètica del Deure: Guia Completa

Conseqüencialisme i Ètica del Deure

El conseqüencialisme ètic considera que la moralitat d'una acció es basa fonamentalment en les seves conseqüències i no en la intenció amb la qual es realitza. Les ètiques del deure (o deontològiques), en canvi, es centren en la pròpia acció i no en les seves conseqüències. D'acord amb el conseqüencialisme, la gent hauria de realitzar aquelles accions que maximitzen les bones conseqüències, és a dir, que produeixen la major quantitat de bones conseqüències per al major nombre de persones possible.

Els Límits Morals i el Deure

Els humans són éssers dotats de consciència moral que ens dicta una sèrie de límits a la nostra forma d'actuar. La majoria de la gent no està disposada a fer qualsevol acció, fins i tot, malgrat tenir el convenciment que ningú els veu i, per tant, que ningú els podrà acusar o lloar, castigar o recompensar. La majoria de gent sempre s'imposa límits en la seva forma d'actuar. Aquests límits que un s'imposa no són altra cosa que deures o obligacions que sempre s'expressen en forma d'imperatiu o manament.

El Principi d'Utilitat

Un dels principis més cèlebres de les ètiques conseqüencialistes és l'anomenat principi d'utilitat: "una acció o norma és moralment correcta si produeix la major quantitat de bé per al major nombre de persones possible". Les ètiques del deure es basen en una visió metaètica prescriptivista. Aquest tipus d'imperatius o manaments ens ensenyen que alguns actes són correctes o incorrectes en si mateixos, sense importar-ne les conseqüències.

Utilitarisme Clàssic i Hedonisme Ètic

D'acord amb l'utilitarisme clàssic, s'han d'avaluar les conseqüències en termes de plaer i dolor. L'utilitarisme clàssic és una forma de l'hedonisme ètic, que afirma que allò únic que és bo per si mateix és el plaer i evitar el dolor. Els que defensen una ètica basada en el deure viuen en un món de normes morals universals, és a dir, normes vàlides per a tothom, en qualsevol lloc i moment.

Utilitarisme de la Preferència

L'utilitarisme de la preferència sosté que allò correcte és fer allò que produeix millors conseqüències, però definint "millors conseqüències" en termes de satisfacció de preferències, és a dir, allò que la gent realment desitja, que pot implicar coses que no són intrínsecament plaents.

Actuar Moralment i les Excepcions

(CONSE) Actuar moralment consisteix a triar aquella acció, entre les diverses possibles, que tingui millors conseqüències. Segons aquesta versió de l'utilitarisme, es pot trencar de forma excepcional una regla o norma moral si això implica millors conseqüències. Els que defensen una ètica basada en el deure viuen en un món de normes morals universals, és a dir, normes vàlides per a tothom, en qualsevol lloc i moment. Si aquesta llei fos universal, llavors les promeses no tindrien sentit.