Conseqüències Econòmiques i Geopolítiques de la Primera Guerra Mundial

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,72 KB

Efectes Econòmics del Final de la Primera Guerra Mundial

Tractats de Pau i Reparacions

El 28 de juny de 1919 es va signar el Tractat de Versalles, que va suposar la pau amb Alemanya. França volia que Alemanya pagués una quantitat molt elevada, similar al que ells van haver de pagar el 1871. D'altra banda, els britànics, tot i no ser tan durs com França, també volien que Alemanya pagués per poder saldar el seu deute amb els Estats Units.

Per una banda, els Estats Units volien cobrar tots els crèdits que havien concedit als països europeus. França i Gran Bretanya van intentar que els Estats Units cobressin directament a Alemanya, però com que sabien que era probable que no paguessin, no ho van acceptar.

Finalment, tot i que es considerava exagerada, es va aplicar la sanció francesa i es va imposar a Alemanya una quantitat desorbitada i en or. Per poder pagar aquest deute, Alemanya hauria d'exportar, però no produïa prou ni per al mercat interior. Com que Alemanya no pagava, França i Gran Bretanya van ocupar la Conca del Ruhr, una zona industrial alemanya, i van obligar els obrers a produir. Els obrers del Ruhr, recolzats per la resta d'alemanys que els subministraven aliments, van boicotejar les fàbriques i l'estratègia de França i Gran Bretanya no va funcionar.

El 1924, davant del fracàs, es va decidir augmentar el termini de pagament amb el Pla Dawes, però Alemanya va seguir sense pagar.

Finalment, el 1929, amb el Pla Young, es va disminuir el capital a retornar. Tot i això, la Crisi Mundial del 29 va deixar en un segon terme les reparacions de guerra exigides a Alemanya. Finalment, el 1931 es va establir una moratòria indefinida. Tot això va humiliar els alemanys i va despertar un fort ressentiment.

Canvis Fronterers i les seves Conseqüències

A molts estats que abans havien tingut independència se'ls va retornar, i també se'n va concedir a nous països. Es tractava d'estats fronterers amb Rússia, i el que es pretenia en donar-los la independència era protegir Europa de l'arribada del comunisme des de Rússia; per això se'ls va anomenar "cordó sanitari". Aquests països eren fàcilment manipulables, ja que eren petits i, a més, estaven agraïts per la independència concedida. Com a conseqüència, l'Imperi Austrohongarès va quedar totalment desmembrat.

Alemanya, tot i que va perdre poc territori, en va sortir molt afectada, ja que va perdre zones vitals per al creixement econòmic. Per una banda, se li va exigir que pagués, i per l'altra, se li van prendre els recursos perquè ho pogués fer.

Aquesta fragmentació va provocar la desintegració de mercats, de regions industrials, la desintegració d'infraestructures, la remodelació dels nous estats i barreges ètniques. Abans eren grans estats on convivien diferents ètnies; ara hi havia petits estats on una ètnia dominava les altres.

Totes aquestes mesures per a la pau l'únic que van fer va ser establir les bases per a una nova guerra, a causa de:

  • Complexitat de deutes i reparacions.
  • Ineficaç programa d'ajut econòmic, ja que es van fer crèdits a retornar, és a dir, inversions per obtenir benefici.
  • Inestabilitat política: vagues i conflictes fronterers.
  • Inestabilitat monetària: inflació i depreciació de les monedes.
  • Escassetat de recursos: màquines, primeres matèries i capital.
  • Greus errors de política econòmica: es van utilitzar receptes que en el passat havien funcionat, però res era com abans i, per tant, no van funcionar.

Entradas relacionadas: