Conseqüències de la Guerra Civil: Economia i Exili

Clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,72 KB

Les conseqüències econòmiques de la Guerra Civil

Les conseqüències van ser desastroses: desaparició de mil persones laboralment actives, es van destruir 5.000 habitatges, la marina mercant va quedar inservible, així com les locomotores, els vagons i la xarxa ferroviària i de carreteres. La ramaderia va desaparèixer, i la indústria i l'agricultura van reduir la producció al voltant del 25%.

El teixit industrial cantàbric a penes va resultar danyat, però hi va haver una carestia d'aliments i una forta pujada de preus. La hisenda pública es trobava en un estat desastrós: Franco estava endeutat amb Alemanya i Itàlia, mentre que la República havia utilitzat les reserves d'or del Banc d'Espanya per pagar l'URSS. Les pèrdues econòmiques totals es van calcular en 35.000 milions de pesetes de l'any 1935.

Refugiats i exiliats: l'èxode republicà

Un elevat nombre de persones de la zona republicana es veieren obligades a abandonar les seves cases pel temor a les represàlies. Es va produir un èxode cap a zones que encara estaven en poder de la República (País Valencià, Múrcia i Catalunya) i cap a uns altres països. Es va donar prioritat als infants, i foren embarcats prop de 30.000 amb destinació a diversos països europeus.

Al llarg de la Guerra Civil van morir unes 450.000 persones, però aquesta no va ser l'única repercussió demogràfica del conflicte: molta gent va haver de fugir de l'estat. Gent d'arreu d'Espanya es concentrava a Catalunya. Entre el 27 de gener i el 3 de febrer de 1939, es calcula que quasi mig milió de refugiats van creuar la frontera pirinenca per entrar a França. Es van vessar totes les carreteres des de Barcelona fins a Portbou i la Jonquera per tal de travessar la frontera, primer amb el pas de civils i més tard de soldats.

Els exiliats van ser rebuts amb certa hostilitat i conduïts a camps d'internament que eren inhòspits. D'altra banda, el govern britànic es va oposar a acollir refugiats. L'Amèrica Llatina va admetre intel·lectuals, metges i professors en països com:

  • Xile
  • Cuba
  • Argentina
  • Veneçuela
  • L'URSS

Al cap de pocs mesos van tornar la meitat dels refugiats, però molts es van quedar a França i, durant la Segona Guerra Mundial, participaren de forma activa en les unitats regulars militars i en la resistència contra els nazis. Una part d'aquests van ser afusellats o internats en camps d'extermini.

Entradas relacionadas: