Consideracions sobre l'Utilitarisme de Stuart Mill

Stuart Mill

Capítol 1 - Consideracions generals

Mill, al principi, es dedica a denunciar l'escàs progrés que s'ha fet en la controvèrsia relativa al bé i al mal. Quin és el criteri a seguir? En què es fonamenta la moralitat?
El fonament haurà de ser la finalitat de les accions, la seva utilitat o felicitat.
Mill combina la teoria de l'instint o sentiment moral de Hume amb l'universalisme kantià. Per Mill, són necessàries lleis o normes generals per evitar el conflicte d'interessos (individus-societat), però aquestes han de basar-se en els sentiments i no en la freda racionalitat.

Capítol 2 - Què és l'utilitarisme?

Primer de tot, Mill vol deixar clar que la utilitat no està contraposada al plaer, sinó que en pot proporcionar.
La moral de la utilitat o el principi de major felicitat possible sosté que tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat. La felicitat s'ha d'entendre com a plaer i absència de dolor (tots dos desitjables com a fins).

Tot seguit, Mill es defensa d'algunes possibles objeccions a la seva teoria.

Objeccions:

1. No tothom està d'acord en posar com a fi últim de la vida el plaer (Epicuris són considerats com a porcs).
Com a defensa, Mill proposa la distinció entre diferents tipus de plaers:
- Corporals: sensuals
- Mentals: de l'intel·lecte o de la imaginació
- Morals: sentiments.

2. La felicitat no sempre és necessària i es pot viure sense ser feliç.
Mill reconeix que no sempre es pot ser feliç; la felicitat contínua no és possible. L'utilitarisme no cerca només la felicitat, sinó la mitigació de la infelicitat.
Mill admet que, a vegades, és necessari el sacrifici.
"La moral utilitarista reconeix en els éssers humans el poder de sacrificar el seu bé més gran pel bé dels altres." Pàg. 72
De totes maneres, el principi d'utilitat no s'ha d'entendre com un deure o obligació. L'objectiu de la virtut ha de ser multiplicar la felicitat.

3. No es valora si una acció és bona o dolenta sinó tan sols la seva utilitat.
Mill afirma que s'ha de distingir entre convenient i bo quan s'aplica a l'interès particular, però no és així quan s'aplica a l'interès general; aleshores es pot dir que és útil i no simplement convenient. A vegades, dir una mentida pot ser convenient, però no s'ha de prendre com a una norma utilitària. No sempre és útil dir mentides.