Constitució de 1845: Anàlisi, Principis i Significació Històrica

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,59 KB

Constitució de 1845 (Moderada)

I. Principis Ideològics

  • Sobirania compartida entre la Monarquia i la Nació (Corts), de manera que es presentava la monarquia com una peça històrica i consubstancial a la sobirania.
  • El principi de la divisió de poders està totalment limitat, amb un major poder de la monarquia i un menor poder dels poders legislatiu i judicial.

II. Principals Òrgans

Poder Legislatiu

  • Compartit entre les Corts i la Monarquia, que té capacitat de sanció legislativa i la possibilitat de dissoldre el Congrés.
  • Corts bicamerals: Congrés i Senat.
    • El Senat estava format per un nombre il·limitat de senadors nomenats per la Reina amb caràcter vitalici (articles 14 i 17).
    • Per a ser senador calia pertànyer a les classes altes (art. 15).
    • El Senat tenia funcions judicials (podia jutjar ministres i senadors), fet que limitava la independència dels tres poders.
    • El Congrés es triava per sufragi censitari amb un caràcter més restrictiu que la Constitució de 1837 (en 1837 el cos electoral representava el 5% de la població; en 1845 era l’1%).

Poder Executiu

  • La Reina, a més de mantenir les mateixes facultats que en la Constitució de 1837, ara tindrà la de nomenar el cap de govern i atorgar-li el decret de dissolució de les Corts.
  • Això es troba en les antípodes d’un règim parlamentari: en lloc de nomenar com a president de govern el líder de la majoria de les Corts, nomena el personatge que vol i li dóna la capacitat de dissoldre les Corts i crear-ne unes de noves (una cosa semblant al que passaria en la Restauració).

Poder Judicial

  • Es limita l’autonomia dels tribunals i el Senat tindrà capacitat judicial.

III. Drets Individuals

  • La Constitució de 1845, en la seva primera part, recull una declaració de drets igual a la Constitució de 1837, però la diferència és que ara la major part dels drets es podia limitar per lleis posteriors.
  • Aquesta Constitució declara la confessionalitat de l’Estat de manera inequívoca (art. 11), conseqüència de la qual serà el Concordat de 1851.

IV. Naturalesa i Significació de la Constitució de 1845

  • És la constitució de major durada, la qual cosa ens indica la ideologia preeminent durant tot aquest període.
  • Exemplifica a la perfecció el liberalisme doctrinari.
  • Servirà de model a la Constitució de 1876, la més longeva de tota la Història d’Espanya.

Entradas relacionadas: