La Constitució de 1931: República i Reformes a Espanya

La Constitució de 1931

Eleccions i Context

El 28 de juny de 1931 es van celebrar eleccions a Corts constituents per elaborar una nova constitució, ja que la del 1886 no s'adequava a la nova realitat republicana a Catalunya. La participació va ser alta, i els resultats van ser similars als de les eleccions municipals del 12 d'abril, amb una victòria dels republicans. Dels 464 diputats electes, 279 eren d'esquerres, aconseguint així la majoria absoluta. L'esquerra republicana de Catalunya va obtenir una gran victòria. Niceto Alcalá-Zamora va continuar com a cap de govern.

Elaboració i Aprovació

Es va nomenar una comissió de diputats per redactar la nova constitució, que es va aprovar el 9 de desembre de 1931. Es considera la constitució més progressista i democràtica d'Espanya fins aleshores.

Principals Característiques

1. Espanya com a República: Defineix Espanya com una república de treballadors de totes les classes socials.
2. Sobirania Popular: Estableix la sobirania popular, és a dir, que tots els poders emanen del poble.
3. Estat Integral amb Autonomies: Es constitueix com un estat integral, però accepta la possibilitat de constituir governs autònoms (com el de Catalunya).
4. Separació de Poders: Estableix la separació entre els tres poders:

• Legislatiu: Resideix en les Corts, que són unicamerals (una sola cambra).
• Executiu: President de la República elegit per un període de 6 anys, el cap de govern i el Consell de Ministres.
• Judicial: En mans dels jutges.

Drets i Llibertats: Inclou una àmplia declaració de drets i llibertats.Igualtat Davant la Llei: Implica la no discriminació per raons de riquesa, origen o sexe (homes i dones iguals davant la llei).Expropiació de Béns: Estableix que l'Estat podrà expropiar béns d'utilitat social. Es van expropiar terres als grans propietaris per repartir-les entre els jornalers, fet que va generar oposició entre els terratinents.Laïcitat de l'Estat: Estableix la laïcitat de l'Estat (sense religió oficial). L'Església catòlica es va oposar a aquesta mesura, especialment a la prohibició de dedicar-se a l'ensenyament.Educació Obligatòria i Gratuïta: Estableix l'ensenyament obligatori i gratuït per a tots els nens.Divorci i Matrimoni Civil: S'accepta el divorci i el matrimoni civil.Presidència de la República: Durant el govern provisional, no hi havia president de la República, només cap de govern (Niceto Alcalá-Zamora). Amb l'aprovació de la Constitució, Alcalá-Zamora es va convertir en president de la República i Manuel Azaña va passar a ser cap de govern.

Reaccions a la Constitució

La Constitució va ser aprovada per la majoria (368 de 464 diputats), però no va aconseguir el consens de tots els partits. Els diputats catòlics i els més conservadors es van mostrar especialment en contra, sobretot pels articles referents a la religió.