Constitució Espanyola i Separació de Poders

Constitució Espanyola: norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol, de la qual deriva la validesa de la resta de normes. Constituïda el 6 de desembre de 1978.

Característiques:

1. Norma fonamental i suprema: cap altra norma la pot contradir i, a més, conté els principis bàsics d'organització de l'Estat i les seves institucions, així com els drets i deures fonamentals dels ciutadans.
2. Norma democràtica: ratificada mitjançant referèndum.
3. Norma rígida: la reforma de la constitució requereix d'un procediment excepcional i complex.
4. Norma escrita.

Separació de poders:

1. Poder legislatiu: recau en el parlament, assemblea representativa de la voluntat dels ciutadans expressada per mitjà d'eleccions, que s'encarrega d'aprovar les lleis.
2. Poder executiu: s'atribueix al Govern i a l'Administració pública, que executa les lleis aprovades pel Parlament.
3. Poder judicial: correspon als tribunals, a càrrec de jutges, que administren justícia i interpreten les lleis.

Poder legislatiu: Correspon a les Corts Generals, integrades per dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat. Les seves atribucions principals són:

• Aprovació de les lleis.
• Control de les actuacions del Govern i l'Administració.
• Aprovació dels pressupostos generals de l'Estat.

1.1 El Congrés dels Diputats té un major pes en les funcions que corresponen a les cambres.

1.2 El Senat o Cambra alta, és una cambra de representació territorial i de segona lectura, és a dir, veu una segona vegada els assumptes. Té un menor pes o poder que el Congrés en l'exercici de les funcions de les Corts Generals, per exemple, en l'aprovació de les lleis.

El poder executiu: s’atribueix al Govern central i a l’Administració Pública.

2.1 El Govern central és l’òrgan responsable de les activitats polítiques, mentre que l’Administració és l’encarregada de dur a terme les funcions administratives necessàries per governar.

El Govern central està format per:

• President: encarregat d’elegir els membres del Govern central, dirigir-los i coordinar-los. Mandat 4 anys.
• Vicepresident: No obligatori. Pot haver-n'hi 1 o més. Cobreix al president en cas de vacant, absència o malaltia.
• Ministres: amb un número, una denominació i unes competències que determina el president del Govern central. Tenen competència i responsabilitat en el seu àmbit d'actuació.

2.2 L'Administració pública: És l'aparell organitzatiu al servei del poder executiu de l'Estat i de la resta d'ens públics territorials. Està integrada per un conjunt d'òrgans jeràrquicament ordenats en diferents nivells.

1. Administracions territorials: aquelles que tenen un territori com a element constitutiu que les defineix i que tenen atribuït el compliment de finalitats generals.
   • Administració General de l'Estat.
   • Administració de les Comunitats Autònomes.
   • Administracions locals.
2. Administracions no territorials: les seves finalitats es limiten a les establertes per la seva norma de creació.
   • Administració institucional.
   • Administració consultiva i/o de control.
   • Administracions independents.