Constitució i poder a Alemanya: de Weimar al nacionalsocialisme

En la segona part de la constitució és on hi trobem els drets i els mandats relacionats amb l’educació, religió i polítiques socioeconòmiques. Aquí trobem el consens entre les tres famílies. El punt de consens és el manteniment de l’Estat de Dret i la democràcia constitucional, no es volia avançar cap a un constitucionalisme socialista com a la URSS.

La legitimitat del poder correspon al poble

Es mantenen els drets liberals

Estat social de dret, s’incorporen normes i drets socials (educació, matrimoni, família..)

Garantia de la propietat amb limitacions.

Estat laic.

Karls Schmitt assegura que les garanties constitucionals són per assegurar les institucions jurídiques.

- Crisi de Weimar, Hitler al poder

Tot i això, el període de Weimar es caracteritza per una gran inestabilitat política marcada per una greu crisi econòmica (reparacions i pagaments de la 1GM, que acaba fragmentant a la població entre extrema esquerra i extrema dreta. Apareixen nous partits i creixen els partits més extremistes.

Això culmina l’any 1933 amb l’arribada d’Adolf Hitler al poder. Guanya les eleccions i és nomenat canceller. Hindemburg era president.

L’any 1934 mor Hindemburg i Hitler es converteix en primer ministre i canceller, per tant, acumula tots els poders executius. Va començar a buidar la constitució.

Legitimitat carismàtica del líder i sobirania del Führer. Es passa d’un pluripartidisme a un partit únic que es converteix en l’aparell de l’Estat.

Hi ha una distinció amic-enemic polític. Schmitt parla de l’enemic polític i els nazis acaben portant aquest argument a l’extrem, creient així que qui no sigui amic polític ha de ser eliminat i això acaba portant al nacionalsocialisme.

- Debats sobre quin ha de ser el mètode jurídic.

Noves teories sobre com interpretar el dret i la Constitució. Es vol comprendre la seva essència i per tal s’havia de comprendre la Constitució en la seva totalitat, no només s’havia d’interpretar jurídicament, sinó també sociològicament.

Trobem una politització de la Constitució. (Dret per a la política)- R.Smend

Constitució i dret constitucional.

La constitució és l’ordre jurídic de l’Estat al servei de la política. És un procés que porta a la integració de l’individu dins d’una col·lectivitat. Ha d’integrar als individus tant personalment com en les institucions i valors del país. Màxima funció de la constitució: preservació de l’Estat.

- C. Schmitt

Teoria de la Constitució

La constitució és un conjunt de decisions fonamentals de l’Estat. El dret te origen en la voluntat i és una decisió, no una norma. La constitució ha de respondre a una important pregunta: Qui mana?