Constitucionalisme Alemany d'entre guerres: Constitució de Weimar 1919
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,48 KB
La constitució de 1871 (dualisme germànic) no evoluciona, tot i que compta amb elements democratitzadors. Aquest sistema acaba després de la Primera Guerra mundial, l’any 1918. (el 9 de novembre de 1918 finalitza el II Reich).
o Revolució socialista alemanya de 1918.
o Aquesta revolució dona peu a la Constitució de Weimar.
o L’imperi i el rei cauen i es creen uns consells similars als de Rússia, i a diferència d’aquests, es crea un govern provisional de caire liberal.
En què consisteix aquesta revolució?
Es crea un govern provisional format pel consell de comissaris del poble. No s’eliminarà cap classe. La revolució no elimina, sinó que escombra les restes de l’Estat anterior.
o 6 de febrer s’escull una Assemblea constituent amb sufragi universal i se li atribueix el poder constituent del poble alemany. (dictadura sobirana)
Constitució de Weimar de 1919
o Ruptura respecte el règim anterior.
o Atribució de la sobirania al poble alemany.
o Part dogmàtica on hi ha garanties i drets constitucionals.
o El president és escollit per sufragi universal directe amb un mandat de 7 anys.
o Figura del canceller on recau tota la responsabilitat política
o Estat federal amb un poder superior al de l’antic règim
o Sistema parlamentari
o Alemanya com a república
o S’obliga a tots els estats d’Alemanya a constituir institucions i formar governs federals
Parlamentarisme:
Dualitat de poders entre el president i el Reichstag (tots 2 escollits de forma directe. Tant el president com el canceller poden dissoldre el parlament, hi ha un equilibri de poder entre els dos.
Govern federal:
Pot intervenir en disposició del president als territoris que no compleixin les normes de la federació i podrà intervenir mitjançant la força armada per assegurar el seu compliment. En determinades ocasions es podrà suspendre els drets de la Constitució per tal de blindar-la.
Estat liberal de drets:
Divisió de poders, garantia de drets i imperi de la llei.
Garantia de la constitució:
És rígida (necessita 2/3 parts per ser reformada), i estableix tribunals que serveixen per garantir la Constitució
La constitució s’elabora en molt poc temps i és fruit de les 3 grans famílies polítiques (liberal, Zentrum i SPD). Això provoca que sigui ambigua i general.