Constitucionalisme Alemany: Història, Estat i Antiindividualisme
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,45 KB
Constitucionalisme Alemany al S. XIX
El constitucionalisme alemany es caracteritza per ser historicista, és a dir, sense ruptures revolucionàries, basant-se en la tradició i els costums. És també estatalista, ja que es considera necessari un estat fort per a la protecció. Finalment, és antiindividualista, donant prioritat a la comunitat sobre l'individu, un reflex que es troba a les seves constitucions.
Edmund Burke és considerat un punt de partida per al constitucionalisme alemany. Els alemanys basen la seva nacionalitat en la cultura, entenent la nació com una comunitat. No creuen en la idea de poder constituent i presenten una major flexibilitat constitucional.
L'administració esdevé la columna vertebral de l'estat.
Crítica al Model Francès i Influència de Burke
Alemanya critica el model francès i s'alinea amb les idees de Burke. El seu constitucionalisme es configura entorn d'una visió historicista, ja que no va experimentar una revolució com França. A Alemanya, s'afirma un sistema tradicional amb idees més conservadores.
No s'observa un poder constituent ni la noció de drets elementals dels ciutadans. En canvi, els drets neixen de la llei, reflectint l'antiindividualisme. S'estableix un equilibri de poder entre el Rei i el Parlament, del qual emanen els drets.
La Formació de l'Estat Alemany: El II Reich
Alemanya es converteix en un Estat l'any 1870 amb el II Reich, gràcies a l'impuls de Bismarck. Fins aleshores, era un conjunt de regnes i principats no unificats.
Dualisme Germànic i Sobirania
Existeix un dualisme germànic: la sobirania no resideix ni en la nació, ni en el poble, ni en el rei, sinó en un pacte entre el Rei i el Parlament (un Parlament no democràtic).
Evolució Històrica del Constitucionalisme Alemany
Submodel 1: Restauració Monàrquica (Principis S. XIX - 1848)
Des de principis del segle XIX fins al 1848, la idea principal coincideix amb la restauració monàrquica. Els monarques imposen les seves constitucions als súbdits (concepte de carta atorgada). Tot i la necessitat de modernització, aquesta es realitza mitjançant noves cartes atorgades pel rei, a diferència de França.
El 1815 marca l'inici de la restauració i de l'acte federal alemany (pacte entre territoris). Encara que el rei no és absolut, manté el poder predominant. Les constitucions no són obra d'un poder constituent popular, però la carta atorgada pel rei crea estabilitat i limita la monarquia.
Es manifesta una representació estamental, dividint la població. La veritable unitat política és el rei.
Submodel 2: Monarquies Constitucionals (Segona meitat S. XIX - 1919)
El segon submodel abasta des de la segona meitat del segle XIX fins al final de la Primera Guerra Mundial (1919). Aquest període de canvi suposa un pas posterior a la Revolució de 1848.
Apareix un règim de monarquies constitucionals on es reforça el poder de la component burgesa, representada pel Parlament. Es deixa enrere la idea de carta atorgada i sorgeix la Constitució com un pacte entre Rei i Parlament.
Conclusió
El constitucionalisme alemany del segle XIX es caracteritza per la lluita entre un principi històric consolidat (la monarquia) i un principi nou (la democràcia) que encara no té la força suficient per imposar-se completament.