Constitucionalisme Alemany: Origen i Evolució de l'Estat de Dret

Clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,12 KB

El Constitucionalisme Alemany i l'Estat de Dret

La Constitució Alemanya: Un Document Flexible

La constitució escrita és només un document que assegura l’equilibri de poder entre el Rei i el Parlament, però la llei segueix estant al mateix nivell que la Constitució. D’aquestes lleis en neixen els drets, i la Constitució ocupa un lloc lateral basat en temes d’organització de poders, però allà no hi són presents els drets. El sobirà, per tant, no és el poble ni el Rei, sinó que el sobirà és aquest compromís (dualisme germànic) que acaba esdevenint l’Estat. A falta d’aquest poder constituent, la Constitució a Alemanya és una cosa flexible i que només requereix un nou acord per canviar-la.

Crisi Constitucional a Prússia (1862)

L’any 1862, aquest model va presentar un moment de crisi i es va començar a qüestionar. A Prússia, es va plantejar una discussió juridicopolítica, ja que no es van poder aprovar els pressupostos, que havien d’aprovar-se per pacte entre el Rei i el Parlament.

  • Bismarck i el Pressupost Militar

    Otto von Bismarck va presentar uns pressupostos militars i en demanava un augment, però la majoria burgesa del Parlament es va negar a aprovar-los. Això va fer que el sistema entrés en crisi i es qüestionés la seva eficàcia.

La Contribució de Laband: La Reserva de Llei

Laband, un jurista alemany, va intentar buscar una via de sortida a aquest bloqueig. Va crear un sistema per resoldre la crisi i es va qüestionar si tot tenia el mateix nivell de llei. Va afegir un concepte anomenat Reserva de Llei.

  • Conceptes Clau de Laband

    • Llei: Llibertat i propietat (requereix acord entre Rei i Parlament).
    • Reglament: Tota la resta (pot ser aprovat només pel Rei).
    • Llei formal: L’aprova el Parlament, però la matèria no és de llei.

L'Estat de Dret Alemany: Origen i Definició

El constitucionalisme germànic va ser qui va inventar l’Estat de Dret i també el concepte de Constitució com a pacte entre el Rei i el Parlament.

  • Definició d'Estat de Dret

    L'Estat de Dret és el sotmetiment de l’Estat al Dret, el sotmetiment dels poders públics a l’ordenament jurídic. És l’antítesi de l’Estat Absolut. Presenta tres antecedents principals:

Antecedents Històrics de l'Estat de Dret

  • La Il·lustració i l'Imperi de la Llei

    L’Estat de Dret, ideològicament i filosòficament, prové de la Il·lustració. Kant situa l’Estat de Dret en la idea de l’imperi de la llei. Humboldt parla del concepte de llibertat legal, on l'obediència a la llei és la llibertat (acció coactiva de l’Estat). A Prússia, el Rei Frederic II representava el despotisme il·lustrat i, per tant, hi havia una certa preocupació pel benestar del poble.

  • Codificació i Control Judicial (1751)

    L’any 1751 es va produir una codificació sota el regnat de Frederic II (reformar les lleis reordenant-les de manera lògica i racional). Va aparèixer a Europa el pensament que no es pot jutjar ningú sense una llei. Els jutges han de controlar les actuacions de l’administració i dels poders públics.

  • Les Idees de Robert von Mohl

    L’Estat de Dret neix de les idees de Robert von Mohl. Proposava el sotmetiment dels poders públics al Dret (inclòs el Rei) a un ordenament jurídic sorgit de la voluntat general. Aquesta idea no va ser acceptada per la societat alemanya de l’època, però sí que ho seria més endavant.

L'Escola de Dret Públic Alemany

L'Escola de Dret Públic Alemany era més administrativa que constitucionalista.

Factors Clau de l'Estat de Dret Alemany

Els factors determinants de l'Estat de Dret són:

  • Imperi de la Llei: Domini del Dret Positiu

    Si els poders públics estan sotmesos a la llei, hi ha un imperi de la llei. Domini del Dret com a dret positiu, que emana de l’Estat. La llei prové de la voluntat general, i hi ha un àmbit reservat a la llei i un altre al reglament, depenent de l’àmbit que toqui (Reserva de Llei). Aquesta és la idea d’Estat legal de Dret.

  • Divisió de Poders: La Teoria de l'Òrgan

    La divisió de poders a Alemanya és diferent, amb una personificació jurídica de l’Estat i l’Estat com a Sobirà. La Teoria de l’Òrgan estableix que l’Estat està dividit en òrgans, i cap òrgan és independent, sinó que entre tots formen l’Estat.

  • El Concepte de Drets i la Llei

    Els drets tenen origen en la llei; la font és la llei. L’autoritat pot violar els drets, i els jutges tenen el deure de procurar que això no passi.

  • Control de la Legalitat de l'Administració

    A diferència d'altres sistemes on els mateixos jutges jutgen allò públic i allò privat, a Alemanya l’administració ha de crear òrgans propis que jutgin aquesta administració i els poders públics.

Entradas relacionadas: