Constitucionalisme Britànic: Orígens i Evolució

Constitucionalisme Britànic

El constitucionalisme britànic es basa en:

• Historicisme: Es fonamenta en els fets històrics.
• Individualisme.
• Antiestatisme: Es basa en la limitació del poder.

La Constitució britànica és una constitució no escrita (està parcialment escrita al llarg del temps). Els documents fundacionals són:

• La Magna Carta del 1215.
• La Petition of Rights del 1628.
• L'Habeas Corpus Act del 1679.
• La Bill of Rights del 1689.
• La Settlement Act del 1701.
• La Human Rights Act del 1998.

El constitucionalisme britànic és evolutiu; els documents posteriors no anul·len els anteriors, sinó que han de continuar vigents, no busquen el revolucionarisme. Hi ha la idea de Constitució Mixta, que al·ludeix a la idea del contingut del poder; es dóna la limitació de poders mitjançant la separació de poders. L'equilibri es troba en el King in Parliament: el Rei pot governar, però necessita el consentiment dels representants del Parlament (monarquia limitada). És una Constitució flexible: no hi ha clàusules de reforma; el sobirà és el Parlament perquè és el que pot dictar aquestes lleis. Al segle XVIII s'imposa la primacia del Parlament. La defensa de les llibertats porta a la necessitat d'arbitrar mecanismes per limitar el poder, per garantir les llibertats.

Què passa a l'Edat Mitjana?

En un primer moment tenim la Magna Carta el 1215. El Rei Joan es veu obligat a cedir davant els cavallers i els bisbes per protegir els que tenien llibertats; ho fa per pressió. És un contracte de limitació del poder del Rei. Idees a tenir en compte:

• Monarquia Limitada: El rei té un poder que és originari, però veu limitats els seus poders pel Parlament. Podríem dir que hi ha dos poders legítims: el Parlament i el Monarca.
• Consolidació del Parlament: Eren unes reunions temporals dels cavallers amb un objecte i unes finalitats concretes. També s'afegeix la idea d'itinerància: el Parlament no es troba sempre al mateix lloc. A partir del s. XIV es fixa a Westminster, llavors esdevé un Parlament amb dos braços: la Cambra dels Lords i la dels Comuns.

Segles XVII-XVIII

Al s. XVII, ens trobem el Rei Jacob I al capdavant de l'Església Anglicana, enfront d'una moda europea d'absolutisme. En aquest context, el Rei Jacob I intenta retornar a l'absolutisme. La Common Law limita el poder del Rei, i així frena els intents absolutistes.

Cap al 1640, el Rei Carles I torna a intentar reinstaurar l'absolutisme, però acaba malament, ja que finalitza amb la seva decapitació. Amb això es reafirmen els poders del Parlament. El moviment popular (Levelers) dóna lloc a l'Agreement of the People; reivindiquen la idea de Constitució escrita (idea de garantia). S'intenta eliminar la Cambra dels Lords. Instrument of Government, intenta posar ordre a la Constitució escrita. El tercer i últim intent, amb Jacob II, esclata la Gloriosa Revolució, amb un canvi de dinastia.

Mentre a l'Europa Continental l'absolutisme s'imposava, a Anglaterra no; per tant, la idea del sotmetiment a la Llei acaba triomfant (capacitat de resistència a la moda absolutista). Esdevé una revolució ordenada perquè s'acaba amb la dinastia de Jacob II (dinastia Stuart), per la dinastia Orange. La revolució es produeix per recuperar la tradició britànica que arranca de la Magna Carta. Es marca la tendència de la Monarquia Parlamentària.

Focus Teòric

Locke, com a ideòleg, expressa els valors de la revolució.

Segon focus

Expressió de la revolució: Bill of Rights.

Finalitat de la comunitat política

Preservar la vida, l'estat, les possessions. Utilitza un concepte ampli que engloba la propietat física i sobre un mateix. Sotmetiment a la llei dels governs i la societat. En la separació de poders, destaca el poder legislatiu.

La manifestació politicojurídica de la Gloriosa Revolució és la Bill of Rights de 1689. Es posa de manifest que el Rei Jacob II no va respectar els principis britànics (no va respectar el Parlament). Un cop fet el memorial de greuges es posen de manifest les demandes que se li fan al nou Rei. Aquesta és la part més significativa.