Constitucionalisme canadenc: evolució i característiques

El Constitucionalisme Canadenc

El sistema canadenc és federal i constitucional, dintre del sistema britànic, i no hi ha una declaració d’independència.

A partir del S.XVI, Canadà passa a ser Nova França i, per la banda atlàntica, s’hi assenten els britànics.

Guerra del Quebec i hegemonia britànica (1762-1776)

• L’any 1762 esclata una guerra a la ciutat de del Quebec entre anglesos i francesos. Victòria per a Gran Bretanya.
• A partir d’aquesta guerra, es produeix una hegemonia britànica a Amèrica del Nord, que dura 14 anys, fins que les 13 colònies americanes s’independitzen.
• Els anglesos que estaven en territori americà i que no volien continuar amb la corona, es van desplaçar cap a la zona del llac Ontario (Canadà).

És en aquest context, doncs, quan es posa en marxa el constitucionalisme canadenc.

Naixement de la Federació Canadenca (1867)

L’any 1867, la Federació Canadenca neix sota l’aprovació de l’imperi britànic. El contingut de la llei constitucional de l’Amèrica britànica és el següent:

• Creació d’unes institucions federals per a Canadà (bicameralisme, govern parlamentari amb un delegat britànic i uns tribunals, entre ells el Suprem).
• L’articulació d’uns principis federals (distribució de competències, constitucions en les províncies dins de la llei federal).
• No hi ha una declaració de drets; els drets són imposats per Gran Bretanya i, per tant, són els mateixos.
• No hi ha clàusules de reforma; les reformes les fa el govern britànic.

La població minoritària està assegurada pel que fa als seus drets educatius i s’estableix la cooficialitat de l’anglès i del francès en les institucions federals i al Quebec. La constitució és un equilibri entre Unió i descentralització, tot i que amb tendència centralitzadora.

Evolució i sobirania (1867-1982)

Des del 1867 fins al 1949, es van unir noves províncies fruit de les conquestes de l’oest. Actualment, Canadà té 10 províncies i 3 territoris. Durant aquests anys, trobem actes progressius de sobirania:

• 1930: Aprovació de l’Estatut de Westminster (les lleis aprovades a Ottawa són, a partir d’ara, superiors a les de Londres).
• 1949: El Tribunal Suprem de Canadà passa a ser l’òrgan de major importància.
• 1982: Partició de la Constitució canadenca. S’aprova una nova constitució que elaboren els canadencs mateixos, tot i que segueix sent aprovada per Londres.

Constitució de 1982

• Incorpora una Declaració de drets (fins ara, eren els drets britànics).
• S’afegeixen clàusules de reforma constitucional (no necessiten l’aprovació del parlament britànic).
• Clàusula multicultural i reconeixement de les nacions primeres.
• La Constitució de 1982 complementa la Constitució de 1867, ja que totes dues segueixen vigents.
• Requereix unanimitat quan afecti el règim francès o anglès, o el sistema parlamentari.
• Si la reforma és de la constitució de la província, només cal l’autorització d'aquella a la qual afecta.