Constitucions Espanyoles del Segle XIX: 1834, 1837 i 1845

Estatut Reial (1834)

L'Estatut Reial de 1834, un text jurídic governamental no constitucional (perquè no parla dels drets), va ser redactat per intentar solucionar la qüestió política del moment. Aquesta carta otorgada, tot i ser un document curt, va ser molt important perquè defensava la ideologia moderada i representava una eina jurídica per a la liquidació de l'antic règim. Reflecteix el moderantisme espanyol, que atorgava cada vegada més importància a la monarquia i al monarca.

Constitució de 1837

Durant el govern progressista, en la fase més progressista de la revolució burgesa, es van començar a fer grans concessions als moderats, com la Constitució de 1837. Aquesta constitució, moderantista i de reforma flexible, tenia com a objectiu reformar la Constitució de 1812. No obstant això, va representar una reforma cap enrere, atenuant el seu caràcter radical. Això es deu a l'aliança de la burgesia amb la noblesa, fet que la va transformar en moderada.

Principis de la Constitució de 1837

• Sobirania nacional atenuada: Lligada al sufragi, la Constitució de 1837 va inaugurar el sufragi censatari, on el dret a vot estava vinculat a la propietat.
• Divisió de poders: Encara que existent, la divisió de poders era menys explícita, amb col·laboració entre el rei i el seu govern i les Corts. El rei comença a tenir més importància, fins i tot amb el poder d'iniciar una reforma constitucional.
• Bicameralisme: S'estableixen dues cambres, el Senat i el Congrés dels Diputats. Aquest bicameralisme va reforçar el poder del monarca.
• Monarquia: A diferència de la Constitució de 1812, la monarquia de 1837 era constitucional i limitada. El liberalisme que representava era menys autèntic.
• Estructura: Formada per una part dogmàtica (teòrica) amb principis progressistes, i una part orgànica (vinculant) amb principis moderats. La part orgànica va prevaler, limitant el desenvolupament de la constitució com a plenament liberal.

Constitució de 1845

La Constitució de 1845 es considera la constitució per excel·lència del moderantisme, amb una sobirania compartida entre el rei i les Corts.

Divisió de poders (1845)

En aquesta constitució, la influència de la corona augmenta, amb el rei no només regnant, sinó també governant.