Contaminació de l'Aigua: Causes, Tipus i l'Efecte de l'Eutrofització

La Contaminació de l'Aigua

Segons la Llei d'Aigües, la contaminació és l'acció i l'efecte d'introduir matèries o formes d'energia, o d'induir condicions en l'aigua, que impliquen una alteració perjudicial de la seva qualitat en relació amb els usos posteriors o amb la seva funció ecològica.

Cal destacar que l'aigua superficial dolça activa representa només el 0,003% del total de la hidrosfera.

Tipus de Contaminació Hídrica

Existeixen dos tipus principals de contaminació:

1. Difusa: Apareix en zones àmplies i no té un focus emissor concret.
2. Puntual: És provocada per un focus emissor determinat i afecta zones concretes.

Focus de la Contaminació Hídrica

1. Industrials

   La major part de l'aigua utilitzada per la indústria retorna al cicle hídric contaminada. Aquestes aigües contenen una gran quantitat de residus.

2. Agrícoles i Ramaders

   Aquesta aigua està plena de residus que poden tenir diversos orígens:

   • Fitosanitaris: Són els biocides que s'utilitzen per combatre plagues.
   • Fertilitzants: L'excés de nutrients fa augmentar la salinitat de l'aigua, especialment els compostos nitrogenats.
   • Ramaderia: Els residus originats es distingeixen pel seu origen animal i pel seu estat físic. Provoquen grans problemes de contaminació secundària.

3. Urbans

   Aigües de claveguera, neteja pública, activitats industrials, etc. La seva composició és molt variada.

4. Miners

   L'acumulació de residus sòlids provoca problemes de lixiviats, àcids i tòxics que s'infiltren al terreny.

Efectes de la Contaminació de les Aigües

Eutrofització: El Principal Problema

L'eutrofització és el principal problema que afecta les aigües estancades. Es produeix quan grans quantitats de matèria orgànica arriben a un dipòsit d'aigua poc oxigenat.

Procés de l'Eutrofització

1. La descomposició microbiana de la matèria orgànica consumeix oxigen i allibera fosfats i nitrats.
2. Aquestes substàncies són nutrients vitals per al fitoplàncton, que es reprodueix espectacularment a les aigües pròximes a la superfície.
3. Això fa que les capes superficials perdin transparència i adquireixin una coloració verdosa. L'oxigen generat per la fotosíntesi s'escapa a l'aire.
4. En estacions més fredes, els organismes moren i cauen al fons, on es descomponen i alliberen nutrients que s'aprofitaran a l'estació càlida següent.
5. Quan s'esgota l'oxigen (en condicions anaeròbiques), una altra població de bacteris continua la descomposició. Això facilita el despreniment de gasos que fan mala olor i tenen caràcter àcid, facilitant l'alliberament de metalls que hi havia als sediments.

Impacte del Nitrogen (N) i Fòsfor (P)

El Nitrogen (N) i el Fòsfor (P) són nutrients essencials per al fitoplàncton. L'augment de la seva concentració provoca un creixement espectacular. Quan el fitoplàncton esgota fàcilment el nitrogen disponible, moltes espècies desapareixen. Això afavoreix un augment de cianobacteris que, sense competència, creixen desmesuradament i produeixen la coloració verdosa típica de les aigües eutròfiques.

Aquest fenomen també es pot produir al mar, a prop de les costes, en mars petits i àrees molt poblades.

Causes i Solucions per Reduir l'Eutrofització

L'eutrofització s'agreuja per abocaments d'aigües residuals (amb detergents, sòlids alimentaris i residus fecals) i abocaments industrials, sobretot agropecuaris i d'escorxadors.

Per reduir-la, s'han de prendre les següents mesures:

• Limitar o prohibir els abocaments domèstics i agrícoles.
• Depurar les aigües residuals abans de retornar-les a la natura.
• Disminuir el contingut de polifosfats.
• Limitar l'ús d'adobs en l'agricultura.
• Injectar oxigen pur en llacs i embassaments afectats.