Contaminació de l'Aigua: Compostos Orgànics i Metalls

Contaminació per compostos orgànics

Sabons

Són les sals dels àcids grassos. Disminueixen la tensió superficial de l'aigua i tenen capacitat de formar emulsions. En arribar al medi ambient, entren en contacte amb el calci (Ca) i el magnesi (Mg) i precipiten. No causen problemes de contaminació.

Detergents

Són productes químics sintètics que s'utilitzen en grans quantitats per a la neteja domèstica i industrial. No precipiten en contacte amb el Ca i el Mg i actuen com a contaminants de l'aigua. Els seus principals problemes són:

• Disminució de la tensió superficial de l'aigua.
• Flotació de sòlids.
• Destrucció de bacteris útils.
• Emulsificació de greixos i olis.
• Desfloculació de col·loides.
• Inhibició de la fotosíntesi, originant la mort de flora i fauna.
• Lesions a les brànquies dels peixos.
• Acceleració del procés d'eutrofització.

"Primavera silenciosa" de Rachel Carson

Primavera silenciosa és un llibre de Rachel Carson publicat l'any 1962 que adverteix dels perjudicis de l'ús de pesticides en el medi ambient i culpava la indústria química de la creixent contaminació. El títol simbolitza una primavera sense els cants dels ocells, insectes i altres animals a causa de la pèrdua de biodiversitat per l'ús de pesticides i insecticides. El problema ambiental específic és l'ús d'insecticides organoclorats que mataven els insectes; aquests no podien pol·linitzar i es desequilibrava tota la cadena tròfica.

Metalls i metal·loides

Metalls pesants: Mercuri (Hg), plom (Pb), arsènic (As) i cadmi (Cd).

El Mercuri (Hg)

El mercuri com a líquid no és gaire tòxic, però com a vapor sí que ho és, i el principal problema és que és molt volàtil. El dimetilmercuri s'acumula als peixos i es produeix mitjançant la formació de l'ió metilmercuri soluble (CH₃Hg⁺) i del dimetilmercuri volàtil ((CH₃)₂Hg). S'acumula en els teixits grassos dels peixos, ja que és un component liposoluble. L'espècie humana es contamina ingerint peix i marisc.

Exemple de contaminació per Hg: La malaltia de Minamata

El 1950, a la badia de Minamata, va aparèixer la malaltia de Minamata, originada pel metilmercuri procedent d'emissions industrials al mar. Aquesta substància va afectar la cadena tròfica, especialment els peixos. Els humans, en ingerir aquests peixos, patien símptomes com atàxia, alteració sensorial en mans i peus, degradació dels sentits de la vista i l'oïda, paràlisi i mort.