Contaminació de les aigües: efectes i mesures preventives

Urbans:

Aigües de clavegueres, indústries, etc... La composició és molt variada.

Miners:

Es generen molts residus de tot tipus i, amb l’aigua es generen lixiviats que s’infiltren al terreny i contaminen els aqüífers.

Agents contaminants:

Es classifiquen en físics, químics i biològics.

Efectes de la contaminació de les aigües:

Els rius tenen un sistema d’autodepuració que funciona si la contaminació o és molt forta o continuada. Hi ha dos problemes fonamentals pel que fa la contaminació de l’aigua: l’eutrofització, a les aigües dolces i les marees negres, al mar.

L’eutrofització:

En llacs, embassaments i, en general, en aquells llocs on les aigües estiguin estancades, els problemes de contaminació són es greus que en els rius, on l’aigua corre.

L’eutrofització es produeix quan gran quantitat de matèria orgànica arriba a un dipòsit d’aigua poc oxigenat. La descomposició microbiana de la matèria orgànica consumeix oxigen i allibera fosfats i nitrats, que produeixen un creixement espectacular de les algues a prop de la superfície. Això dóna la coloració verdosa característica. L’oxigen generat per les algues que es multipliquen s’escapa a l’aire i no roman a l’aigua.

Durant l’estació freda, les algues moren i cauen al fons, on es descomponen i alliberen nutrients, que s’aprofitaran durant l’estació càlida. Aquesta descomposició de les algues, consumeix el poc oxigen que quedava i, en condicions ja anaeròbiques, es desprenen gasos de caràcter àcid i amb mala olor (SH₂ i amoníac), que faciliten el despreniment dels metalls pesants que hi havia als sediments.

També pot produir-se aquest fenomen en el mar, a prop de les costes, en mars tancats i petits i en àrees molt poblades (mar Negre, Bàltic, Mediterrani...).

L’eutrofització pot agreujar-se per l’abocament d’aigües residuals urbanes, que contenen detergents, sòlids alimentaris i residus fecals, abocaments industrials (sobretot indústries agropecuàries).

Per reduir l’eutrofització es poden seguir aquestes mesures:

• Limitar o prohibir abocaments domèstics i agrícoles en ecosistemes aquàtics reduïts
• Depurar les aigües residuals abans de tornar-les a la natura.
• Disminuir el contingut de polifosfats dels detergents
• Injectar O₂ pur en llacs i embassaments afectats.
• Limitar la quantitat d’adobs en agricultura.

Marees negres:

El mar és el principal receptor dels contaminants emesos per l’home, però donat el seu gran volum, la seva capacitat de regeneració és immensa.

Els abocaments procedeixen sobretot del continent i les zones afectades són les més properes al litoral i desembocadures fluvials de zones molt poblades. Un altre motiu important son els abocament de vaixells, accidentals o no (neteja).

El petroli és un dels productes més abocats al mar. Cada any s’aboquen al mar uns 3.000 milions de tones de petroli, el 12 % del qual procedeix d’accidents de petrolers. La resta prové d’operacions de neteja dels vaixells o refineries.

Els principals efectes negatius són:

• Manca d’oxigenació per la pel·lícula de petroli que sura al mar.
• Mort d’organismes marins per la toxicitat directa.
• Desestabilització de la flotabilitat
• Pèrdua del poder termoaïllant.

A més de les conseqüències ambientals, també hi ha les econòmiques (disminució de la pesca i el turisme). Les conseqüències d’un abocament de petroli depenen del tipus ila quantitat i de les condicions físiques del mar. L’evolució d’una taca de petroli respon al següent esquema:

• Els elements volàtils s’evaporen durant el primer dia.
• Una part poc important es dilueix i pot ser assimilada pels organismes marins.
• Una part precipita al fons i queda enterrada amb els sediments
• Una part és degradada pels microorganismes.

Per minimitzar l’impacte al màxim, cal eliminar la taca de petroli. Hi ha diferents mètodes:

• Recollida mecànica: Com que la taca sura, és relativament fàcil separar-la, tot i que lent.
• Combustió: El mètode menys indicat, perquè provoca contaminació atmosfèrica.
• Abocament de detergent: Dispersa el cru i aireja la capa superficial, accelerant la degradació del cru.
• Enfonsament del cru: Addicionant material adsorbent, que fa enfonsar-se el cru en augmentar la seva densitat.
• Biodegradació: Afavorint l’acció de determinants microorganismes que degraden els components del petroli. S’han d’afegir N i P i això pot produir eutrofització.

  L’Organització marítima internacional (OMI) prohibeix els abocaments com a forma de neteja dels petroliers, obliga a l’ús del doble casc en els petroliers nous i a que els països pels que circulen aquests vaixells tinguin plans d’emergència.