Contaminació d'Aqüífers i Qualitat de l'Aigua: Guia Completa

Clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,41 KB

Contaminació d'Aqüífers i Qualitat de l'Aigua

Contaminació per Sobreexplotació d'Aqüífers

La contaminació per sobreexplotació d'aqüífers comporta la mobilització d'aigües subterrànies. Quan aquestes aigües estan contaminades, poden arribar a llocs on no haurien. Hi ha dues situacions principals:

  • Intrusió Salina

    Es troba a les poblacions litorals, on el turisme genera una gran demanda d'aigua que produeix sobreexplotació. Els aqüífers litorals tenen dos nivells: un superior, d'aigua dolça, i un d'inferior, d'aigua salada. El nivell d'aigua dolça es nodreix del continent (pluges, rieres...), mentre que l'aigua salada prové del mar. Com més aigua dolça hi hagi, més baixa és la interfície dolç-salat. Si sobreexplotem l'aqüífer, la pressió disminueix i puja el nivell de l'aigua salada (intrusió salina en forma d'embús). Si la sobreexplotació continua, el pou podria bombar aigua salada.

  • Mobilització d'Aigües Contaminades

    Aquesta situació es dóna quan la sobreexplotació comporta la concentració dels contaminants i la possibilitat de desplaçament d'aigües contaminades cap al pou que està sent explotat.

La Qualitat de l'Aigua: Indicadors Clau

La qualitat de l'aigua es mesura mitjançant diversos indicadors:

  • Indicadors Físics

    Inclouen la terbolesa, els sòlids en suspensió, el color, l'olor i el sabor, la temperatura i la conductivitat.

  • Indicadors Químics

    Com el pH i la duresa (presència de Ca i Mg).

  • Oxigen Dissolt (O2)

    És molt important, ja que l'O2 participa en molts processos del medi aquàtic. És aportat per l'atmosfera i la fotosíntesi dels organismes aquàtics. És consumit pels organismes quan oxiden la matèria i amb la respiració. Per sota de 2,1 mg/L, és perillós per a molts peixos. Depèn de la temperatura: si augmenta la temperatura, disminueix l'O2.

  • Indicadors de Matèria Orgànica

    Pot ser d'origen natural o per abocaments. S'inclouen substàncies molt diverses que tenen en comú que consumeixen O2 quan es degraden. Es pot mesurar de diferents maneres:

    • Demanda Bioquímica d'Oxigen (DBO): Mesura l'oxidació de la matèria orgànica feta pels microorganismes. Dóna una idea de la matèria orgànica present. Durant la incubació, els microorganismes presents a l'aigua oxiden la matèria orgànica consumint l'O2. Es mesura la diferència entre l'O2 inicial i el final i es determina l'O2 consumit. La quantitat d'O2 consumit depèn de la temperatura i el temps que es deixi avançar la reacció (normalment 5 dies, 20ºC).
    • Demanda Química d'Oxigen (DQO): Mesura l'oxidació feta per un oxidant químic estandarditzat (dicromat potàssic). Dóna una idea de la contaminació tant orgànica com inorgànica. Un valor molt utilitzat és la relació DBO5/DQO: si és menor que 0,2, indica contaminació inorgànica; si és major que 0,6, indica contaminació orgànica.
    • Carboni Orgànic Total (COT): Oxidació duta a terme sota condicions que provoquen l'oxidació total de matèria orgànica. Transforma tot el carboni orgànic en CO2 i es determina el CO2 generat.

Entradas relacionadas: