Contaminació Atmosfèrica: Pluja Àcida, Boirum i Capa d'Ozó

Clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,41 KB

Pluja Àcida: Causes, Efectes i Solucions

Encara que l'aigua neutra té un pH 7, l'aigua de pluja no contaminada té, dins d'un ampli marge de variacions, un pH lleugerament àcid. Això és degut a la presència de CO₂ que, en dissoldre's en l'aigua, genera àcid carbònic, una reacció àcida.

Les combustions industrials i les plantes d'energia que utilitzen combustibles fòssils emeten grans quantitats de diòxid de sofre. Les combustions en els automòbils generen òxids de nitrogen. Aquestes substàncies es combinen amb els radicals hidroxils. Una pluja es considera àcida si el seu pH és inferior a 5,6.

La pluja àcida és un problema global i font d'enfrontaments internacionals, ja que els contaminants secundaris són transportats pels agents atmosfèrics a zones allunyades del lloc de producció, on causen el seu efecte.

Mesures per Combatre la Pluja Àcida:

  1. Establir l'obligatorietat d'instal·lar filtres i mecanismes de correcció a les indústries contaminants.
  2. Reduir els consums de combustibles fòssils, sobretot de carbons de baixa qualitat.
  3. Fomentar l'ús del transport públic i les energies alternatives.

Boirum Fotoquímic (Smog): Origen i Conseqüències

El terme smog està format per la contracció dels mots "boira" i "fum", i s'utilitza per designar la contaminació que s'origina a les grans ciutats i zones industrials com a conseqüència de l'ús de combustibles fòssils, agreujat per les condicions atmosfèriques.

Els òxids de nitrogen i els hidrocarburs produïts pels vehicles de motor són alterats per l'acció de la radiació solar, donant com a resultat substàncies oxidants com l'ozó, el peroxiacetilnitrat i els aldehids. Aquesta mescla es manifesta com una boirina o calitja sobre les ciutats. Aquesta barreja irrita els ulls i les mucoses respiratòries dels animals i les persones, i també provoca danys a la vegetació.

Estratègies per Combatre el Boirum:

  1. Fomentar l'ús de combustibles més nets, com gasolines sense plom i carbons amb baix contingut de sofre.
  2. Millorar els processos de combustió i la depuració dels gasos resultants.
  3. Reduir o limitar la circulació de vehicles a les grans ciutats.

Afebliment de la Capa d'Ozó: Causes i Impactes

L'ozó és una forma molecular triatòmica de l'oxigen. Es forma en capes superiors de l'estratosfera a partir de l'oxigen per acció de la radiació ultraviolada. L'escut d'ozó filtra la radiació solar, evitant que les radiacions ultraviolades nocives travessin fins a la superfície terrestre.

Es va descobrir que aquest "forat" havia estat provocat principalment per dos tipus de contaminació:

  1. Òxids de nitrogen (NOx): Es produeixen en les combustions i es veuen incrementats per l'ús de fertilitzants nitrogenats, així com pels avions supersònics. La radiació solar descompon una quantitat considerable d'òxids de nitrogen en òxid nítric (NO), que actua com a catalitzador en la destrucció de l'ozó.
  2. Clorofluorocarburs (CFCs): Aquests gasos es van sintetitzar per primera vegada als anys 30. Són més o menys inerts, es liquen amb facilitat, no són tòxics ni combustibles. Per tot això, es van emprar com a refrigerants per a aparells d'aire condicionat i frigorífics. També s'empren en la fabricació d'envasos de plàstic, suro sintètic i com a propulsors en aerosols. Són estables a la temperatura de la superfície de la Terra, però quan arriben a l'estratosfera, les radiacions UV provoquen que els CFCs alliberin àtoms de clor. El clor atòmic destrueix de forma catalítica l'ozó, dissociant les molècules i originant oxigen molecular. La molècula d'ozó atacada desapareix.

Si es produís un fort afebliment de la capa d'ozó, s'incrementaria molt la radiació UV que arribaria a la Terra i patiríem els seus efectes:

  • Danys oculars.
  • Alteracions del sistema immunològic.
  • Augment del càncer de pell i cremades solars.

Possibles Solucions per Protegir la Capa d'Ozó:

  1. Utilitzar frigorífics, aparells d'aire condicionat i cotxes sense CFCs.
  2. Evitar la compra d'aerosols o assegurar-se que no continguin CFCs.
  3. Controlar la pràctica agrícola: ús de pesticides i plaguicides.
  4. Rebutjar els envasos de plàstic fabricats amb CFCs.

Entradas relacionadas: