Contaminació Atmosfèrica, Soroll, Smog i Capa d'Ozó

Contaminació Atmosfèrica

La contaminació atmosfèrica és la presència en l'aire de matèries o formes d'energia que impliquen risc, dany o molèstia greu per a les persones i béns de qualsevol naturalesa. Es considera que l'aire està contaminat si en la seva composició apareixen una o més substàncies estranyes en quantitats que poden resultar nocives.

Elements del Procés de Contaminació

• Emissió: Quantitat de contaminants que són emesos directament a l'aire des del focus en un període de temps determinat.
• Dispersió: Conjunt de processos que fan disminuir el total de contaminants presents a l'atmosfera. Aquests processos són:
  • Transport
  • Difusió
  • Barreja (Depenen dels fenòmens meteorològics: vent, pluja...)
  • Deposició (Seca o humida)
• Transformació: Reaccions químiques que donen lloc a contaminants secundaris.
• Inmissió: Resultat final. Quantitat final de contaminants que queden a l'atmosfera una vegada s'han donat els processos abans esmentats, i als quals estan exposats els éssers vius i els béns. Si els valors no són adequats, disminueix la qualitat de l'aire.

Soroll i Contaminació Acústica

El soroll és un so excessiu o intempestiu que pot produir efectes fisiològics i psicològics no desitjables sobre una persona o grups de persones.

Fonts de Soroll

• Indústria
• Mitjans de transport
• Obres públiques
• Altres

Es considera contaminació acústica quan causa molèsties, i això depèn sobretot de la intensitat. Es mesura amb decibels (dB). Si la intensitat és superior a 120 dB és dolorosa. El límit admissible generalment és de 65 dB.

Smog: Boires Contaminants

El smog fa referència a les boires contaminants.

Smog Clàssic (Smog de Londres)

Es forma com a conseqüència de l'acumulació de SO₂, a més de sutge i altres contaminants, provinents de la crema de combustibles. Aquests, units a la boira, reaccionen donant lloc a H₂SO₄. Això, a nivell de terra, té efectes perjudicials sobre la salut i els materials. Va començar a ser freqüent amb la Revolució Industrial, especialment a Londres.

Smog Fotoquímic

En aquest tipus hi ha oxidants fotoquímics que es generen per la reacció d'òxids de nitrogen (N) amb altres gasos gràcies a la llum del sol. Es veu afavorit per la forta insolació i el temps estable. Provoca irritació respiratòria i ocular (O₃), així com danys en la vegetació i en els materials. És cada vegada més freqüent a les ciutats, sobretot a causa del trànsit.

La Capa d'Ozó

La capa d'ozó és una zona de l'estratosfera terrestre que conté una concentració relativament alta d'ozó.

Agents Causants de l'Afebliment de l'Ozó

Òxids de Nitrogen (NO_x)

• Combustió. (A nivell de terra, aquests gasos no són estables i no arriben a l'estratosfera).
• Vols estratosfèrics (no es fan des de 1974).
• Tempestes.
• Desnitrificació dels adobs, que podria arribar a l'estratosfera, on es transformaria en NO_x.

Compostos de Clor (Cl)

• NaCl i HCl (mar i erupcions): Fonts naturals.
• CFC (Clorofluorocarbonats): Fonts artificials. Són gasos innocus, inerts i molt estables emprats com a propel·lents i com a refrigerants. Són tan estables que arriben a l'estratosfera.

Els CFC s'emeten principalment a l'hemisferi nord.

Per què l'ozó s'afeblix sobre l'Antàrtida?

L'Antàrtida és un continent (a diferència del Pol Nord, que és gel oceànic que es forma periòdicament). La temperatura és més baixa, i s'hi forma un anticicló de bloqueig permanent. Això fa que la troposfera sigui més fina (9 km). Es formen NEP (Núvols Estratosfèrics Polars) de gel a -83ºC. Perquè es formin cal que hi hagi nuclis de condensació, entre d'altres el NO₂, que reacciona amb l'aigua originant HNO₃: l'atmosfera es desnitrifica. Com que el fred desnitrifica l'atmosfera, el Cl queda «lliure» i pot destruir l'ozó. És un fenomen que es realimenta positivament, ja que la no absorció de radiació U.V. fa davallar més la temperatura.

Factors que Influeixen en la Contaminació

Característiques de les Emissions

• Estat físic: Si és gas o partícula (els gasos tenen major temps de permanència).
• La seva concentració.
• Característiques fisicoquímiques.
• Temperatura i velocitat a la qual són emeses.
• Altura del focus emissor: Com més alt, més fàcilment es dispersa.

Condicions Atmosfèriques

• Vent: Facilita la dispersió (però les turbulències dificulten la dispersió).
• Inversió tèrmica: La dispersió resulta molt difícil, ja que la contaminació queda atrapada.
• Precipitacions: Tenen un efecte de rentat i incrementen la deposició.
• Insolació: Afavoreix reaccions químiques i pot acabar amb una situació d'inversió tèrmica.

Característiques Geogràfiques i Topogràfiques

• Proximitat al mar: El sistema de brises ajuda a dispersar.
• Situació a una vall: Es donen fenòmens d'inversió tèrmica amb facilitat i el vent no bufa tant.
• Presència de masses vegetals: Disminueixen la contaminació perquè fan de filtre de partícules i d'embornal de CO₂.
• Presència d'edificis (ciutats):
  • Frena el vent i hi ha turbulències.
  • Genera l'efecte «Illa de calor», que crea una cúpula de contaminació sobre la ciutat. Les brises urbanes estan provocades per aquesta illa de calor, ja que entra aire fred de la perifèria.