Corrents Contemporànies: Impacte de les Institucions en la Societat

Corrents contemporànies (Beck, Touraine, Habermas).

Les persones influeixen en les institucions, i les institucions en el desenvolupament de les persones. Anys 70-80: Pas cap a la societat de la informació. L’element clau està en la selecció i processament de la informació. Hi ha una necessitat de reflexió i comunicació entre les persones, que és facilitada per les TIC. La força dels nous moviments socials ajuda a resistir al poder, amb una nova organització basada en la interconnexió i la descentralització. Hi ha una crisi de legitimitat de les principals institucions socialitzadores, que les buida de significat i funció.

Relacions entre institucions i persones. Les relacions entre les dues creen la realitat social. Les persones estem per les institucions, però som les persones les que creem les institucions. Com ens influeixen aquestes institucions va creant la nostra realitat social.

Concepció de la societat. Tots estem influenciats pel sistema. Els sistemes inclouen institucions i mercats (bancs). Els subjectes, amb la seva capacitat personal, poden fer mobilitzacions qüestionant els sistemes. Per exemple, protestar per un desnonament és una forma de manifestar-se contra aquest sistema.

Context dels anys 70-80. Nou paradigma: Pas cap a la societat de la informació. Freire: Teoria de l’acció dialògica (1970). L’element clau està en la selecció i processament de la informació. Hi ha una necessitat de reflexió i comunicació entre les persones, ajudant-se per les TIC. La força dels nous moviments ajuda a resistir al poder, amb una nova organització basada en la interconnexió i la descentralització.

Concepció dual de la societat i implicacions. Hi ha una crisi de legitimitat de les principals institucions socialitzadores, que les buida de significat i funció. Al tenir més accés al coneixement i tenir eines, ens podem qüestionar el que tenim imposat. Per exemple, fer-te un TAC et permet conèixer les conseqüències, com el càncer. Això implica coneixement que pot aconseguir un canvi en la societat i en el que està imposat.

Incerteses sense responsables. Es generen nous riscos, que causen noves problemàtiques sistemàtiques. En la societat del risc, els riscos s’escapen del control de les institucions i de la protecció de la societat industrial. Els riscos causen danys sistemàtics: repartiments desiguals, necessitat d’unió per donar resposta i repensar. Exemple: Danys sistemàtics. El canvi cap a la revolució industrial ha afectat greument el canvi climàtic, causat pel sistema. Ens afecta a totes les persones, però sempre causa desigualtats. Davant d’aquests riscos, la societat s’ha de unir per fer front a ells i donar respostes.

Modernització reflexiva i societat del risc: Beck. Planteja la problemàtica sobre la societat del risc. Hi ha un augment dels riscos: davant d’una presa de decisió, el coneixement influeix en l’acció. Hi ha un augment de les opcions disponibles i de la reflexivitat (modernitat reflexiva). Els riscos són una realitat que existeix; degut a aquest canvi de la societat, es crea un augment de diferents opcions disponibles i reflexions, ja que tenim més recursos i mitjans.

Beck i l'augment de la sensació de risc. A mesura que hi ha més opcions, es creen més riscos, és a dir, més probabilitats d’equivocar-se.

Crisis de sentit. Es produeix una crisi del sentit (per què de les nostres decisions, què hauria passat si hagués anat, incertesa per qüestionar-nos el futur). Tenim més llibertat, però aquesta ens produeix més riscos i més dubtes.

Individualització i construcció de la pròpia biografia. Hem de ser conscients que som protagonistes de les nostres vides, que som nosaltres els que prenem les decisions. No depenem dels altres; tenim més capacitat per tenir aquell protagonisme. Cada cop tenim més mitjans per decidir des de l'individual.

Repartiment desigual dels riscos. Les riqueses s’acumulen a dalt, i els riscos es concentren a baix. Per exemple, un risc com la violència de gènere afecta de diferent manera. Una dona gitana no se li pot atendre d’igual forma, ja que és tractada amb “normalitat” segons el comportament dels homes en aquesta cultura; en canvi, una altra dona que no pertany a aquest col·lectiu no se li atén d’igual forma. Els recursos es centren en el general, per tant, les minories queden excloses. Ens afecta a tots, però hi ha persones més afectades. Aquests riscos fan que les riqueses es mantinguin a dalt.