Context Històric de Grècia

El període grec comprèn l’inici de les guerres mèdiques fins a la mort d’Alexandre el Gran i la fragmentació de l’Imperi. Eren politeistes; els poetes Homer i Hesíode van establir els déus. Tenien una religió potent. Pel que fa a la filosofia, els filòsofs intentaven comprendre el món a través de la raó. Hi ha presència dels déus en la literatura i en el teatre, on es relata el culte de Dionís. El seu règim polític era la democràcia. Els pilars fonamentals de l’art grec són: l’home, la natura, la raó, l’harmonia i la bellesa. Com deia Protàgores: “L’home és la mesura de totes les coses”.

Període Arcaic (VII-475 aC)

És l’etapa de la formació de la polis, de l’estructura social i cultural, i dels elements bàsics de l’ordre dòric en arquitectura. S’inicia l’evolució estilística grega.

Període Clàssic (475-323 aC)

Comprèn la fi de les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran. Durant les guerres mèdiques, els perses van saquejar l’Acròpoli, i Pericles va encarregar la reconstrucció dels temples més importants a Fídies, Ictinos i Cal·lícrates. És el període dels grans noms de l’estatuària grega: Policlet, Fidies i Miró. Aquesta etapa es caracteritza per la consolidació d’Atenes i el desenvolupament de l’ordre jònic. És el moment de màxima esplendor i perfecció escultòrica, ja que apareixen formes més suaus i menys rígides. El cos tenia acció i moviment, mentre que el rostre era inexpressiu i melancòlic. Van aparèixer noves característiques escultòriques com el contrapposto. Es pot subdividir en primer classicisme (segle V) i segon classicisme (principis del segle IV).

Període Hel·lenístic (323-31 aC)

És l’etapa en què Grècia exporta el seu refinament cultural als regnes macedonis, fins que és absorbida per Roma. La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 aC va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques.