Contractació Laboral Pública: Tipus, Drets i Tendències

Contractació Laboral al Sector Públic

Contractació laboral fixa

Es realitza mitjançant Oferta Pública d'Ocupació (OPE), sense establir un temps de prestació de serveis determinat. L'ocupador és l'Administració Pública (AAPP) que contracta. La jornada pot ser completa, parcial o per a serveis fixos discontinus. Aquests processos han de seguir els principis de mèrit, igualtat i capacitat.

Contractació laboral temporal

Es basa en un sistema causal i s'utilitza quan existeix urgència i necessitat, sovint regulada via Llei de Pressupostos Generals de l'Estat (LPGE). El principal problema associat és la mala utilització i l'abús per part de les AAPP, que poden portar a la precarització laboral. Els contractes temporals habituals inclouen:

• Obra o servei determinat.
• Interinitat per vacant.
• Contracte de relleu.
• Eventual per circumstàncies de la producció.

Contractació laboral indefinida no fixa

Aquesta situació s'origina per irregularitats en la contractació temporal prèvia, com ara:

• Superar el termini màxim legal del contracte temporal.
• Cessió il·legal de treballadors.

Històricament, ha passat per diverses etapes pel que fa a les conseqüències:

1. Fins a 1991: Esdevenien indefinits sense dret a indemnització específica per aquesta causa en cas d'extinció.
2. Des de 1998: Es reconeix que, en no haver accedit mitjançant els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, no poden adquirir la condició de fixos. Són indefinits, però la plaça que ocupen ha de ser coberta reglamentàriament (no hi ha termini legal per a la provisió efectiva) i no ocupen un lloc a la Relació de Llocs de Treball (RLLT) com a fixos.
3. Actualitat: En cas d'extinció del contracte per cobertura de la plaça o altres causes legals, s'aplica una indemnització (sovint referenciada com a 20 dies per any treballat, amb límits).

Drets i Deures del Personal Laboral

Drets

• Carrera professional i promoció interna.
• Avaluació de l'acompliment.
• Retribucions segons conveni i lloc de treball.
• Jornada laboral, permisos i vacances (regulats per conveni col·lectiu i Estatut dels Treballadors).
• Situacions administratives conforme als convenis col·lectius.
• Provisió de llocs de treball conforme al conveni aplicable.

Deures

• Sotmetiment al règim disciplinari establert.
• Compliment del règim d'incompatibilitats (similar al del personal funcionari).

Estudi de l'Administració Pública Catalana

Catalunya és una de les Comunitats Autònomes (CCAA) que disposa de menys empleats públics per habitant.

• Aspectes positius: S'observa una progressiva professionalització del personal.
• Aspectes negatius: Persisteix certa rigidesa normativa, una distribució millorable dels efectius i indicis de discriminació vertical de les dones en l'accés a llocs directius.

Línies de Tendència en l'Ocupació Pública

Tendències Generals

1. Tensió entre privatitzacions, externalitzacions i, en alguns casos, remunicipalitzacions o recuperacions de serveis públics.
2. Proliferació de diverses tipologies d'entitats instrumentals (fundacions, consorcis, empreses públiques) dins del sector públic.
3. Manca d'ofertes públiques d'ocupació suficients per cobrir les jubilacions i manca de planificació estratègica de recursos humans a mitjà/llarg termini.
4. Envelliment progressiu del personal de les AAPP.
5. Estancament o creixement limitat de les plantilles a les AAPP.
6. Desaparició de perfils professionals tradicionals i sorgiment de nous perfils (digitals, anàlisi de dades, etc.).
7. Impacte de la robotització i la intel·ligència artificial en les funcions i el paper futur de les AAPP.

Segons Carles Ramió, es plantegen diversos escenaris futurs per a les AAPP:

• Un model continuista amb ajustos menors.
• Un model de trencament radical on el sector privat ocupa gran part de l'espai tradicionalment públic.
• Una xarxa de governança amb una orientació predominantment privada.
• Un model de governança col·laborativa amb orientació i lideratge públics.

Tendències Específiques a Catalunya

1. Possible impacte de processos de recentralització de competències estatals, afectant les atribucions de les institucions de Catalunya i, per tant, el seu personal.