El Contracte Social i el Liberalisme de John Locke

L'origen del contracte social

L’origen del contracte social rau en el desig que tenim els éssers humans de garantir el respecte als nostres drets naturals. En cas que el govern no respecti les persones, els individus estan legitimats a exercir el dret de rebel·lió per tal de recuperar els seus drets naturals.

El model polític liberal de Locke

El model polític defensat per Locke és un sistema liberal en el qual el govern representa la lliure voluntat dels individus i on la llei respecta els drets naturals de les persones. Aquest inclou el dret a redactar lleis, fins i tot amb la pena de mort, per tal de dur a terme la regulació i la salvaguarda de la propietat, i emprar la força de la comunitat en l’execució de tals lleis i la defensa de l’Estat contra agressions forasteres. Tot això, en pro del bé públic.

Els dos tractats sobre el govern civil

Locke va escriure dos tractats:

• El primer: és una crítica a Filmer, de caràcter destructiu.
• El segon: és constructiu, desplega una alternativa a Filmer i ofereix una alternativa a la monarquia.

La divisió de poders

Per evitar el poder de la tirania (el pitjor règim polític, ja segons Plató), Locke va proposar establir la divisió de poders, separant el poder executiu del legislatiu. Així, el poder no resta en una sola persona.

El dret a la resistència

Podem utilitzar el dret a la resistència, que consisteix en el dret a rebel·lar-se contra el poder i desobeir-lo. No és en absolut un instrument que fomenti la rebel·lió, sinó tot el contrari. La gent vivia en una pau sense justícia, i és per això que s’ha de reconèixer aquest dret en el poble.

Arguments contra la crítica monàrquica

Els monàrquics diuen que aquest dret fomenta la guerra civil, però Locke es defensa amb els següents arguments:

1. Primer argument: Per més que es proclami l’origen reial i es digui que és sagrat, un poble maltractat no trigarà gaire a aixecar-se en armes sense necessitar que ningú els hi digui.
2. Segon argument: Aquestes revolucions no es produeixen mai arran del senyal més petit de desgovern.
3. Tercer argument: La rebel·lió no és pas una oposició a les persones, sinó a l’autoritat. No és el poble el que, en desobeir les lleis, comet l’acte de rebel·lió, sinó els governants.
4. Quart argument: El dret de resistència no només no fomenta la rebel·lió, sinó que és el mitjà més eficaç per a evitar-la.

Tolerància religiosa

Locke defensa el valor de la tolerància religiosa sempre que les creences individuals no suposin un perill per a l’ordre de la societat. Deia que la religió no hauria d’intervenir en la política.