El Contracte Social de Locke: Estat de Naturalesa i Societat Civil
Clasificado en Derecho
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,27 KB
Contracte social:
Estat de naturalesa: l'home vivia sense cap tipus d'organització social ni política. En aquest estat, els homes viuen amistosament, tenen els mateixos drets, gaudeixen d'una igualtat natural i d'una perfecta llibertat.
A l'estat de natura trobem lleis naturals inspirades per Déu: el dret a la vida, el dret a la llibertat i el dret a la propietat.
Poder executiu natural: és la llei de l'estat natural i l'ha d'executar l'home. Tots els homes tenen el dret de jutjar i castigar per defensar la llei natural. A més, el càstig que rep l'altra persona ha de ser proporcional a la infracció realitzada i també haurà d'intentar reparar els danys que ha fet. Es castigava per alliçonar els altres; el càstig havia de ser negatiu i havia de donar motius a l'infractor per penedir-se'n.
El problema per Locke és que no hi ha cap jutge que pugui distribuir i aplicar les lleis ordenadament. Diu que fa falta un poder moderador que reguli les lleis naturals quan algú atempti contra els altres. En aquest estat natural, és fonamental l'autoconservació de l'home.
Locke diu que l'home en algun moment pot atemptar contra els drets de la vida, la llibertat o la propietat d'altres, i el que diu Locke és que la llei natural no tindrà el poder de protegir aquests drets.
Origen de l'estat civil: Per això, l'home decideix viure en societat. Així és com l'home passa de l'estat natural al civil, per la carència que presenten les lleis naturals. Per tant, per poder solucionar aquestes carències de poder moderador que reguli l'aplicació de les lleis naturals, els homes van acordar que conformarien una societat política organitzada, una societat civil i política. Perquè això succeeixi, han d'estar d'acord tots els homes, és a dir, han de tenir el lliure consentiment de tots.
D'aquesta manera, els homes es constitueixen per assegurar la conservació dels seus drets naturals, sobretot de les propietats acumulades en l'estat de natura, en una societat política. És a dir, els homes a l'estat natural van acumular propietats per poder cuidar-les i decideixen donar pas a una societat política. L'home va fer aquest pas perquè no li prenguessin les propietats, pel dret a la vida i la llibertat.
Aquest pas es donarà per mitjà d'un pacte, per un contracte social: s'estableix una societat política, una forma de govern per mitjà d'un contracte en el qual tots es comprometen a sotmetre's lliurement a un poder polític. Per tant, en aquest contracte s'atorga legitimitat al poder de l'estat civil.
L'estat té com a fi vetllar pels drets dels homes, és a dir, per la propietat de l'individu. En constituir-se en societat i formar un govern, els homes poden exercir directament el poder per mitjà d'un sistema de democràcia directa o escollint un parlament compost per tres poders.
El parlament elabora lleis que garanteixin el compliment dels drets naturals. Encara que en última instància el poble tingui la sobirania d'exercir a través dels seus representants en el parlament. Per això, el poder de la monarquia absoluta és il·legítim segons Locke, ja que no garanteix la llibertat d'elecció dels homes. Així, aquest filòsof presenta les bases de l'estat liberal.
Dret d'apel·lar a la protecció de la llei: dret a demanar auxili als magistrats (fixar unes normes per després poder-nos defensar). Sense aquest dret d'apel·lar, viuríem en un estat de guerra. Els magistrats són escollits pel poble i tenen com a tasca establir lleis, executar-les i jutjar.
Divisió de poder: Per a Locke, la monarquia era la millor manera de portar el govern, però no volia una monarquia hereditària sinó una monarquia democràtica i parlamentària (escollida pel poble), i això provocava que la monarquia hagués d'actuar amb cura.
Aquesta monarquia era ben vista, ja que havia estat escollida per la societat, i a part d'això només coneixien aquest tipus de govern.
El que pot passar és que amb el temps acabin fixant lleis pròpies (que decideixen ells i no el poble) per tal de beneficiar-se a si mateixos.
Perquè no passi això, Locke divideix el poder, ja que se suposa que els primers monarques a l'estat civil tenen bones intencions i es van corrompent.
Proposa dividir el poder de la monarquia en:
- Poder Legislatiu: creació de lleis per regular el comportament de la població. Aquest poder haurà de ser del parlament, i elaboraran les lleis. La societat també participa en aquesta elecció.
- Poder Executiu: el que executa les lleis. Aquest poder el tindran els magistrats, que són escollits pel monarca.
- Poder Federatiu: poder d'establir aliances, tractats, declaracions de guerra o la pau. Aquest poder el portarà a terme el parlament.
Causes i conseqüències de la dissolució del govern: en el cas que aquest govern o monarquia no tingui en compte la societat, la població té dret a la insurrecció perquè ha trencat el pacte de protegir el poble. Aquest pacte es crea quan es passa d'un estat natural a un estat civil i no és un individu que escull el monarca sinó un grup. A més, la societat té dret a revoltar-se si aquest monarca no compleix el pacte que havia pactat.
La majoria tindrà dret a revoltar-se. A més, no tenim l'obligació de complir el pacte fet pels nostres pares o persones anteriors, sinó que només hem de complir el pacte establert per nosaltres. En el cas que no estigui d'acord, pot abandonar aquesta societat.
Possibles causes de dissolució del govern:
a) Dissolució de la societat: la manera de dissoldre la unió d'aquest grup o societat és la invasió o conquesta de l'estat per una força estrangera. Per tant, aquesta societat desapareix i es torna a un estat de natura i s'ha de tornar a formar un estat civil, organitzar-se entre ells i acabar creant una nova societat o defensar-se per si mateix, és a dir, quedar-se en un estat natural.
b) Per causes internes:
- Alteració o deslegitimització del poder legislatiu: sempre que el legislatiu sigui modificat arbitràriament o sotmès a un poder absolut que l'impedeixi actuar lliurement.
- Si el poder executiu és incapaç de posar les lleis en vigor.
- Si l'executiu o legislatiu estan en contra i no treballen junts.
Causes d'un canvi de govern:
- Quan el rei imposa la seva voluntat de manera arbitrària i crea lleis per si mateix.
- El monarca impedeix que l'assemblea es reuneixi en el moment que ho necessitin.
- Quan el monarca controla l'elecció de l'assemblea.
- Quan es lliura el poble a mans d'un poder estranger, ja sigui que ho faci el monarca o l'assemblea.
- Quan qui té el poder executiu abandona la seva funció. I llavors es convertiria en una anarquia.
El monarca actua contràriament a la tasca que li ha estat confiada: quan intenta envair les propietats dels súbdits, no pot envair-les, les ha de protegir. Aquest govern no pot disposar de la llibertat del poble, sinó que ha de complir el pacte.
Locke diu que el poble té paciència encara que hi hagi un cert abús, ja que prefereix això a que hi hagi uns canvis radicals (guerres), però tenen un límit.