Contracte social de Rousseau (s. XVIII): sobirania, llibertat i voluntat general

El contracte social de Rousseau (s. XVIII)

L’ésser humà en estat de naturalesa

L’ésser humà en estat de naturalesa. Manté la idea de Hobbes que la naturalesa humana és la d’un «bon salvatge». Mogut per les necessitats naturals, té instint d’autoconservació —amor a si mateix— i compassió pels semblants. Viu de manera autàrquica (autosuficient), independent, lliure i feliç. És perfectible, ja que pot millorar-se; però el procés civilitzador l’ha tornat pervers. Va passar de l’amor propi a l’egoisme a causa de la propietat privada, que es converteix en béns superflus que li donen prestigi. Segons Rousseau, la societat té origen en la defensa de la propietat privada i el govern és un instrument dels propietaris per protegir-se dels pobres i defensar les seves riqueses.

La necessitat del pacte i la seva finalitat

La necessitat del pacte i la seva finalitat. No es tracta de tornar a l’estat de natura, sinó de reformar la societat sobre nous principis per recuperar la bondat i la llibertat originàries de l’ésser humà i per possibilitar la seva perfectibilitat. Rousseau vol trobar un ordre legítim, un poder polític just, acceptat lliurement, que asseguri la igualtat i la llibertat de tots.

Els termes del contracte social

Els termes del contracte (contracte social). Critica el contracte de Hobbes perquè nega la llibertat natural i no permet la llibertat civil i política. La llei ha de ser compatible amb la llibertat i assegurar la igualtat. Per això, tothom ha d’entregar tots els seus drets a la comunitat i els rep dels altres; aquesta cessió es fa en benefici de la comunitat, formada per un cos polític (el poble, que és una associació d’individus) en el qual resideix la sobirania popular i s’expressa en la voluntat general, que reflecteix l’interès comú (bé comú) i ha de significar un consens permanent per assegurar la justícia i el bé social. La llei és un acord i ha de reflectir la voluntat general i mantenir la igualtat. La llibertat civil suposa un perfeccionament de l’ésser humà (el ciutadà) i una actitud moral i solidària.

• Crítica a Hobbes: no anul·lar la llibertat natural, sinó articular la llibertat civil i política.
• Entregar drets a la comunitat: cessió recíproca per garantir la llibertat i la igualtat.
• Voluntat general: expressa l’interès comú i ha de guiar la llei.

Característiques del poder constituït

Característiques del poder constituït. La sobirania popular no es pot cedir ni delegar: el poble és l’únic sobirà i legislador. En un règim assembleari, els ciutadans legislen guiats per la voluntat general. El poder executiu i judicial correspon a un govern escollit per la sobirania popular, que ha de ser servidor de la voluntat general.

• No delegació de la sobirania: el poble com a únic sobirà i legislador.
• Règim assembleari: la legislació emana de la voluntat general dels ciutadans.
• Poder executiu i judicial: han d’estar al servei de la voluntat general i ser escollits per la sobirania popular.

Observació: aquest resum recull els elements fonamentals del pensament de Rousseau sobre el contracte social: l’estat de naturalesa, la crítica al deteriorament moral per la propietat privada, la necessitat d’un pacte que restableixi la llibertat i la igualtat i la posició de la voluntat general com a principi legitimador de la llei i la sobirania.