El contrast entre Marta i Manelic

Aquesta escena és la primera en què Marta i Manelic es troben sols, i hi trobem un contrast entre l’alegria de Manelic, que està content de tenir-la per muller, i el rebuig de Marta, convençuda que el pastor sap que el casament està fet per ocultar la seva relació amb el terratinent, i així poder unir-se amb una pubilla de família rica. Aquest rebuig el trobem amb la seva voluntat de dormir en cambres separades, que manifesta fent servir un to imperatiu: “té”, “a tu ja t’ho he dit”… Aquest desig també se’ns expressa per mitjà de les acotacions, recurs fonamental en el discurs teatral que serveix per a indicar l’atrezzo i els gestos i intencions dels personatges. En aquest cas, trobem una acotació segons la qual la Marta senyala la seva estança al seu marit.

La Marta es caracteritza per ser un personatge passiu en un principi, sotmesa a l’autoritat del propietari, el qual aprofita la seva superioritat jeràrquica per aprofitar-se’n sexualment. Com que la Marta va ser recollida de petita pel Sebastià, quan només era “una granoteta de pluja” desemparada, d’origen incert i sense arrels- fet que la converteix en un personatge típic de les obres guimeranianes- no té valor per enfrontar-se amb el Sebastià i es veu obligada a obeir-lo sense protestar, fet que li provoca un sentiment de dolor, culpabilitat i desesperació que culpabilitzarà a través dels seus monòlegs interiors. Tanmateix, el contacte amb Manelic farà que es rebel·li contra la seva situació injusta: com podem observar en el text, Marta increpa Sebastià anomenant-lo “brètol” –ja que s’ha aprofitat d’ella i d’en Manelic, al qual ha enganyat i ha utilitzat per al seu propi benefici- i “lladre” – atès que fa servir la seva influència de cacic per a explotar els que viuen en les seves terres i apoderar-se dels seus guanys.

D’altra banda, quan en Manelic és cridat a unir-se amb la Marta viu aquest fet com una gran alegria i sent un gran agraïment per en Sebastià. Tanmateix, cal destacar que en un començament en desconeix les seves intencions ocultes. Manelic és un pastor de la muntanya, de la Terra alta, que simbolitza el món edènic, pur i innocent, en el qual predomina el bé, l’elevació moral i els bons sentiments, per la qual cosa és un personatge lliure i no coneix ni la corrupció ni el mal de la Terra baixa. Ho veiem en el fet que és un personatge humil i senzill, que, contràriament a l’autoritarisme de l’amo, se sotmet a la Marta i l’obeeix quan aquesta li diu que vol dormir en habitacions separades: “Sí, sí, no m’ho tornis a dir... jo allà dintre”. El seu amor per la Marta, en ser platònic i idealitzat, pren un caire de submissió oposat a l’amor carnal i eròtic de Sebastià, que el fan actuar amb autoritarisme. Per això, quan comença a intuir la veritat, fa una evocació d’enyorança a la “jaça de les Punxales”.

El llenguatge està adaptat al lector, per la qual cosa els personatges articulen el seu discurs amb un registre col·loquial, en el qual predominen oracions juxtaposades, coordinades (“tot dorm a la jaça; i el llop no vindrà”), interrogatives, exclamatives (“pobre que no el sento!”), reflexives… així com nombrosos anacoluts (“a tu ja t’ho he dit…”), partícules amb valor expletiu (I, ai Déu meu”), interjeccions (“ah”), etc.