Cop d'Estat 1936: Resposta Popular i Inici de la Guerra Civil

Cop d'Estat del 1936: Resposta Popular i Guerra Civil

Conspiració contra el Govern del Front Popular

Les conspiracions, dirigides pel general Sanjurjo, comptaven amb el suport de l'oligarquia industrial, terratinent i financera. Els generals Mola, Franco i Goded havien maquinat la conspiració. El 17 de juliol de 1936, la guarnició de Melilla es revolta i declara l'estat de guerra al Marroc, fet que portaria Espanya a la Guerra Civil. Franco es posa al comandament de l'Exèrcit d'Àfrica. La insurrecció es posava en marxa a la Península. Durant el fracàs de la insurrecció a les principals ciutats d'Espanya, l'enfrontament entre les forces revoltades i les lleials al govern es va convertir en una Guerra Civil.

La Insurrecció i la Geografia de la Guerra del 1936

La insurrecció militar del 18 de juliol de 1936 va fracassar en l'objectiu d'apoderar-se d'Espanya sense resistència seriosa. Els militars triomfaren a les zones on van ser més votades les dretes: Castella, Lleó, Galícia, Balears i Navarra. També triomfa a Aragó, Sevilla, Toledo, Granada i Còrdova, aprofitant la sorpresa i la lenta resposta del govern. A Madrid, Barcelona i Sant Sebastià els colpistes van fracassar i la República va mantenir el control de gran part d'Espanya i la fidelitat de bona part de la Guàrdia Civil i l'exèrcit.

Els Recursos dels Combatents

Del costat de la República quedaven les reserves d'or del Banc d'Espanya, les siderometal·lúrgiques basca, asturiana i de Sagunt, les indústries catalanes, l'agricultura mediterrània, el plom de Linares i el mercuri d'Almadén. L'altre costat (els revoltats) disposava dels blats castellans, el carbó lleonès, la ramaderia gallega i els vins de taula.

Mobilització Popular i Guerra de Columnes

L'exèrcit va quedar dividit en dues parts similars. Amb la República romangueren la majoria dels generals, el 47% de l'exèrcit de terra, el 65% de la marina, la meitat de la Guàrdia Civil i dues terceres parts dels carrabiners i guàrdies d'assalt. La República mancava d'oficials superiors amb experiència en infanteria de combats, però tenia molts coronels joves.

Les Milícies dels Revoltats

Durant els primers mesos s'organitzaren columnes de milicians que partiren cap al front (voluntaris armats). Constituïren el gruix de la massa en armes. En el bàndol rebel trobem tres grups principals:

• Les banderes falangistes
• Els terços de requetès
• Els militants de les Juventudes de Acción Popular Española

Les Milícies Lleials al Govern

Aquesta secció continuaria detallant les milícies que van romandre lleials al govern republicà.