El Cor: Anatomia, Funció i Sistema Cardiovascular

Clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,56 KB

El Cor i el Sistema Cardiovascular

L'aparell cardiovascular està format pels vasos sanguinis i el cor.

El sistema cardiovascular és un sistema tancat.

Estructura i Funció del Cor

El cor és un òrgan muscular de contracció involuntària que té la funció de bombar la sang cap als diferents òrgans i teixits del cos. Disposa de vàlvules per assegurar un corrent sanguini unidireccional.

Està situat a l'interior de la cavitat toràcica, per darrere de l'estèrnum, entre els dos pulmons (desplaçat cap a l'esquerra), en un espai anomenat mediastí. Té forma de piràmide.

Cavitats del Cor

El cor es divideix en quatre cavitats:

  • Dues de superiors: les aurícules (dreta i esquerra).
  • Dues d'inferiors: els ventricles (dret i esquerre).

Les aurícules reben la sang del cos i dels pulmons, mentre que els ventricles la impulsen cap a la resta del cos.

El cor està dividit en dues meitats, dreta i esquerra, per un envà anomenat septe. Les aurícules i els ventricles de cada costat estan separats per un envà auriculoventricular.

Vàlvules Cardíaques

Les vàlvules cardíaques permeten el pas de la sang des de les aurícules als ventricles i des dels ventricles a les grans artèries, en la direcció adequada, evitant-ne el retrocés. Són:

  • Vàlvules auriculoventriculars:
    • Tricúspide: situada al costat dret, entre l'aurícula dreta i el ventricle dret. Té tres valves.
    • Mitral o bicúspide: situada al costat esquerre, entre l'aurícula esquerra i el ventricle esquerre. Té dues valves.
  • Vàlvules arterials (o semilunars):
    • Aòrtica: situada entre el ventricle esquerre i l'artèria aorta.
    • Pulmonar: situada entre el ventricle dret i l'artèria pulmonar.

Les lesions a les vàlvules cardíaques, conegudes com a valvulopaties, provoquen dificultats en la seva obertura o tancament, alterant el flux normal de la sang a través del cor. Sovint, es resolen mitjançant la implantació d'una pròtesi valvular.

Capes del Cor

El cor està format per tres capes:

  • Endocardi: És la capa més interna, un epiteli (membrana) que recobreix l'interior de les cavitats cardíaques i les vàlvules.
  • Miocardi: És la capa mitjana i la més gruixuda, formada per teixit muscular estriat cardíac. És l’encarregat de bombar la sang al sistema circulatori mitjançant la seva contracció. És un múscul autoexcitable (no necessita estimulació nerviosa externa per contraure's), funciona involuntàriament i de forma rítmica.
  • Pericardi: És la capa doble externa que envolta i protegeix el cor. Està format pel pericardi serós (més intern, amb una capa visceral adherida al miocardi i una parietal) i el pericardi fibrós (més extern i resistent).

Vasos Sanguinis Clau Connectats al Cor

  • A l'aurícula dreta desemboquen:
    • La vena cava superior: recull la sang desoxigenada de la part superior del cos (cap, coll, braços i tòrax).
    • La vena cava inferior: recull la sang desoxigenada de la part inferior del cos (abdomen, pelvis i cames).
  • Del ventricle dret surt:
    • L’artèria pulmonar: transporta sang desoxigenada cap als pulmons. Es divideix en artèria pulmonar dreta i esquerra, cadascuna dirigida a un pulmó.
  • A l'aurícula esquerra desemboquen:
    • Les venes pulmonars (normalment quatre): porten la sang oxigenada des dels pulmons.
  • Del ventricle esquerre surt:
    • L'artèria aorta: és la principal artèria del cos. Transporta sang oxigenada a tot l'organisme. Té forma de bastó o U invertida.

Sistema de Conducció Elèctrica del Cor

El cor té un sistema de conducció elèctrica propi que genera i transmet els impulsos elèctrics necessaris per a la seva contracció rítmica. Els components principals són:

  • Nòdul sinusal (o sinoauricular): Situat a la part superior de l'aurícula dreta, és el marcapassos natural del cor, on es genera l'impuls elèctric.
  • Nòdul auriculoventricular: Situat a la base de l'aurícula dreta, prop de l'envà auriculoventricular. Rep l'impuls del nòdul sinusal i el transmet als ventricles amb un lleuger retard.
  • Feix de His: Condueix l'impuls des del nòdul auriculoventricular a través de l'envà interventricular.
  • Fibres de Purkinje: Es ramifiquen des del feix de His i distribueixen l'impuls elèctric per les parets dels dos ventricles, provocant-ne la contracció.

La contracció cardíaca (sístole) es produeix de manera coordinada: primer es contrauen les aurícules i, seguidament, els ventricles.

Monitoratge i Ritme Cardíac

Diagnòstic Cardíac

  • Electrocardiograma (ECG o EKG): És un registre gràfic de l'activitat elèctrica del cor. Permet detectar alteracions del ritme cardíac, problemes de conducció elèctrica, isquèmia miocàrdica, entre altres.
  • Holter: És un dispositiu portàtil que registra l'activitat elèctrica del cor de forma contínua durant un període prolongat (generalment de 24 a 72 hores o més), mentre la persona realitza les seves activitats habituals.

Alteracions del Ritme

  • Bradicàrdia: Freqüència cardíaca més lenta del normal (generalment, menys de 60 batecs per minut en repòs).
  • Taquicàrdia: Freqüència cardíaca més ràpida del normal (generalment, més de 100 batecs per minut en repòs).

Vascularització i Innervació del Cor

  • Vascularització: El propi múscul cardíac rep sang oxigenada a través de les artèries coronàries (dreta i esquerra), que neixen de l'aorta ascendent. La sang desoxigenada del miocardi retorna a l'aurícula dreta a través de les venes coronàries.
  • Innervació: Encara que el cor té el seu propi sistema de generació d'impulsos, la seva activitat està modulada pel sistema nerviós autònom:
    • El sistema nerviós simpàtic augmenta la freqüència cardíaca i la força de contracció.
    • El sistema nerviós parasimpàtic (principalment a través del nervi vague) disminueix la freqüència cardíaca i la força de contracció, promovent la relaxació cardíaca.

Tipus de Vasos Sanguinis

Els vasos sanguinis són estructures tubulars buides que transporten la sang. N'hi ha tres tipus principals:

  • Artèries: Porten sang (generalment oxigenada, excepte l'artèria pulmonar) des del cor cap als òrgans i teixits. Tenen parets gruixudes i elàstiques per suportar la pressió alta.
  • Venes: Retornen sang (generalment desoxigenada, excepte les venes pulmonars) des dels òrgans i teixits cap al cor. Tenen parets més fines i menys elàstiques que les artèries, i algunes presenten vàlvules per evitar el retrocés de la sang.
  • Capil·lars: Són vasos sanguinis molt petits i de parets extremadament primes (una sola capa de cèl·lules endotelials) que connecten les arterioles (branques petites de les artèries) amb les vènules (branques petites de les venes). És als capil·lars on es produeix l'intercanvi d'oxigen, nutrients, diòxid de carboni i altres substàncies entre la sang i les cèl·lules dels teixits.

Fisiologia del Cor

Cicle Cardíac

El cicle cardíac és la seqüència d'esdeveniments mecànics i elèctrics que es repeteixen amb cada batec del cor. Comprèn dues fases principals:

  • Sístole: Fase de contracció del múscul cardíac. Hi ha una sístole auricular (contracció de les aurícules) seguida d'una sístole ventricular (contracció dels ventricles, que bomba la sang cap a les artèries).
  • Diàstole: Fase de relaxació del múscul cardíac, durant la qual les cavitats del cor s'omplen de sang. Hi ha una diàstole auricular i una diàstole ventricular.

Circuits de Circulació Sanguínia

El sistema circulatori humà és doble, és a dir, la sang passa dues vegades pel cor en cada volta completa. Hi ha dos circuits principals:

  • Circulació major o sistèmica: Porta la sang oxigenada des del ventricle esquerre, a través de l'artèria aorta, a tots els òrgans i teixits del cos, on cedeix l'oxigen i els nutrients i recull el diòxid de carboni i els productes de rebuig. La sang desoxigenada retorna a l'aurícula dreta a través de les venes caves. (Va des del cor esquerre als teixits de l’organisme, i d’aquests al cor dret.)
  • Circulació menor o pulmonar: Porta la sang desoxigenada des del ventricle dret, a través de l'artèria pulmonar, fins als pulmons. Als pulmons, la sang allibera el diòxid de carboni i es carrega d'oxigen. La sang oxigenada retorna a l'aurícula esquerra a través de les venes pulmonars. (Va des del cor dret als pulmons, i d’aquests al cor esquerre.)

Entradas relacionadas: