Correcció Ortogràfica i Gramatical de Normes Fonètiques i Morfològiques del Català

Normes Fonètiques i Ortogràfiques

Consonants Oclusives

Les consonants oclusives es classifiquen segons la sonoritat:

• Oclusives sonores (vibren): b, d, g.
• Oclusives sordes (no vibren): p, c (o k), t.

Després de vocal àtona o consonant, s’escriu la mateixa lletra que apareix en els derivats: p. ex., príncep (perquè el derivat és principat).

Excepcions: S’escriuen amb c mots com: ànec, fàstic, etc., encara que en el subjuntiu hi hagi una g (p. ex., comprengui, entengui).

Dígrafs

Grup de dues grafies que representen un sol so:

• Dígrafs consonàntics: gu (guerra), ix (reixa), ny (conya), rr (sarró), ig (raig), ll (ballador), qu (raqueta), ss (pastisseria).
• Grups consonàntics amb sons africats: tg (metge), ts (tsària), tj (viatjar), tx (dutxar), tz (horitzó).

Normes d’Accentuation

Diftongs i Triftongs

• Diftong creixent: Vocal feble + vocal forta, o vocal feble + vocal feble. La vocal feble es converteix en semivocal (1a vocal). Ex.: ca-ca-uet.
• Diftong decreixent: Vocal forta + vocal feble. La vocal feble es converteix en semivocal (2a vocal).
• Triftong: Format per dos diftongs.

Nota: Consonant velar (k, g) → quan fiquem la llengua a la campaneta de la boca.

Regles Generals d’Accentuation

• MOTS AGUTS: S’accentuen si acaben en vocal, vocal + S, E/I + N. No s’accentuen si acaben en I o U que formin part d’un diftong decreixent.
• MOTS PLANS: S’accentuen si NO acaben en vocal, vocal + S, E/I + N. S’accentuen si acaben en I o U que formen part d’un diftong (p. ex., can-tà-veu, entesa com una consonant/semivocal).
• MOTS ESDRÚIXOLS: S’accentuen SEMPRE.

Hiats i Dièresi

• HIATS: Unió de dues vocals fortes, o vocal feble entre consonant i vocal.
• Dièresi (¨): Signe gràfic sobre U o I. S'utilitza per indicar que una U i una I no formen diftong sinó hiat (p. ex., veïna, peüc). També es fa servir per marcar que la U es pronuncia en gu, qu davant e, i (p. ex., paraigües), o per indicar que la I entre vocals es pronuncia sola (p. ex., agraïda). El procés és: 1. Es mira si va amb accent (i, per tant, s’ha d’accentuar). 2. Si no, es posa dièresi.

Apòstrof

S’apostrofen els articles el i la quan el mot comença en vocal o h (p. ex., l’August, l’aigua) i el mot es pronuncia amb un so vocàlic (p. ex., l’1, l’NBA).

No s’apostrofen:

• Femenins que comencen amb U o I àtones, precedides o no de H (p. ex., la universitat, la humanitat).
• Masculins i femenins que comencen amb I o U amb un valor semivocàlic.
• Davant dels mots ira, host i Haia (p. ex., la ira dels enemics, la haia, la host del rei).

Mots amb Guionet

S’utilitza per separar els elements de determinats mots compostos (dos mots), quan el primer (o el segon) element acaba en vocal i el segon (o el primer) comença amb R, S, X (p. ex., guarda-roba, penya-segat).

Connectors i Cohesió Textual

Connectors Semàntics

Classificació dels connectors segons la relació que estableixen:

• Causa: perquè (+ indicatiu), ja que, vist que, com que, atès que, a causa de, gràcies a, culpa de…
• Condició: si, en cas de, la condició de, posat que…
• Finalitat: perquè (+ subjuntiu), a fi de, per tal que, amb l’objectiu de, amb finalitat de…
• Concessió: encara que, malgrat que, tot i que, per bé que…
• Conseqüència: en conseqüència, conseqüentment, per tant, de manera que, per això…

Connectors per a l'Organització del Discurs

• Introduir un tema: L’objectiu principal d'aquest escrit/informe tracta de…, ens proposem exposar…
• Encetar un nou tema: respecte de/a, en relació amb, pel que fa a, sobre, un altre punt és, una altra qüestió a tractar és…
• Per començar: d'entrada, primer, primerament, en primer lloc…
• Per continuar: a continuació, tot seguit, en segon lloc, en tercer lloc…
• Per acabar: finalment, en darrer lloc, en últim terme, així doncs, en conclusió, en definitiva, en conseqüència,...
• Continuar sobre un mateix punt: a més a més, a més, així mateix, com diem, continuant amb el que dèiem, després, tot seguit, també…
• Distingir o contraposar idees: d'una banda… de l'altre, per un costat… per l'altre, d'altra banda, altrament, al contrari, en canvi…
• Introduir un aclariment o explicació: és a dir, o sigui, això és, en altres paraules, en altres termes, dit d'una altra manera…
• Centrar l'atenció o posar èmfasi: el més important és, la idea central és, convé remarcar, val la pena recordar, cal insistir-hi, s'ha de tenir en compte…
• Donar detalls o exemples: per exemple, un bon exemple d'això és, en particular, en concret, posem per cas, com a mostra, així…
• Resumir: en resum, en conjunt, globalment…

Tipus de Connectors

Els connectors es classifiquen segons la seva funció sintàctica:

• Connectors intraoracionals (conjuncions): Uneixen oracions dins d'una mateixa frase. Són conjuncions com i, però, o, que…
• Connectors interoracionals (parantètics): Uneixen parts més grans del discurs (entre frases o paràgrafs). S’indiquen amb pauses o comes. Estableixen relacions semàntiques i ajuden a organitzar i donar cohesió al text.

Altres Classificacions de Connectors Interoracionals

• Continuïtat: a continuació, aleshores, llavors, així mateix, doncs, doncs bé, altrament, d'una part, a més, bé, després.
• Intensificació: a més (a més), de més (a més), encara (més), endemes, més encara.
• Distribució: al seu torn, d'entrada, per començar, primerament, en primer lloc, en segon lloc, a l'últim, finalment, per acabar, per fi, d'una altra banda, d'un altre costat, d'una banda… de l'altre, d'un costat… de l'altre.
• Digressió: per cert.
• Generalització: en general, generalment.
• Especificació: concretament, en concret, en especial, en particular, especialment, específicament, particularment, precisament, de fet, fet i fet.
• Ampliació: certament, de fet, en efecte, efectivament.
• Equiparació: així mateix, igualment, paral·lelament, semblantment.

Varietats Dialectals del Català

Català Central (Barcelona, Girona, nord de Tarragona)

Característiques principals:

• Articles: el, la, els, les.
• Article personal masculí: el Joan o en Joan.
• Reducció vocàlica: cant(u), dorm(u).
• Present de subjuntiu: que jo pensi, que tu pensis.
• Verbs amb -eix: serveixen, mereix.
• Negació amb “pas”: no vindré pas jo.
• Iodització: “ull” → uy.
• Dialectes menors: Parlar salat (Empordà, Garrotxa) → es carro.
• Idea clau: És el dialecte estàndard, el més comú i entenedor.

Septentrional o Rossellonès (Perpinyà, Rosselló, Cerdanya)

Característiques principals:

• Influència del francès i occità.
• Reducció els → el/es (p. ex., els peus → es peus).
• Pronoms plens: me diu, te veig.
• Canvis de gènere: el sang, la fred.
• Pèrdua de -n final: maos, camios.
• Ús de som per sóc, sem per som.
• Futur i condicional d’anar: iré, iràs, iria.
• No usen haver: sum arribat.
• Molts francesismes i occitanismes.
• Idea clau: Sona francesat i usa som, sem, iré...

Balear (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera)

Característiques principals:

• Article salat: es, sa, ses.
• Noms propis amb na: na Maria, en Joan.
• Formes plenes: me diu, te veig.
• Desinència zero: jo cant, jo dorm.
• Pus = més; al·lot = noi, moix = gat.
• Preserva el passat simple: ell vingué, tu cantares.
• Ordre antic de pronoms: el te donaré.
• Som = sóc.
• Idea clau: Parlat antic i conservador, amb es carro, na Maria, pus.

Alguerès (l’Alguer, Sardenya)

Característiques principals:

• Articles: lo, la, los, les.
• No sempre posen article: (...) Maria.
• Pronoms: me dius, te vaig, mosatros, vosatros.
• Plural amb -ns: hòmens.
• Possessius: mon pare, ton pare.
• Verbs amb “só”: só anat, ses arribada.
• Ordre de paraules diferent: fet l’has?.
• Italianismes i sardismes: màquina (cotxe), babo (avi).
• Idea clau: Barreja català antic + italià.

Nord-occidental (Lleida, Andorra, Franja de Ponent, interior de Tarragona)

Característiques principals:

• Articles: lo, los, la, las.
• Article personal: lo Joan.
• Pronoms plens: me diu, te veig.
• Verbs: ell cant(e), servixo.
• No concordança: arriba trens.
• Paraules pròpies: espill (mirall), corder (xai), arena (sorra).
• Idea clau: Pròxim al valencià, però sense tant castellà; usa lo i espill.

Valencià (Comunitat Valenciana)

Característiques principals:

• Articles: el, la, los, las; a vegades sense article (Joan).
• Possessius: meua, teua, seua.
• Pronom neutre: açò, eixe, eixa, eixos.
• Verbs: jo cante, jo servisc, jo he cantat, mosatros hem cantat.
• Ús de “en”: en València, en vaixell.
• Castellanismes freqüents: cepillo (raspall), pardal (ocell).
• Idea clau: Influència forta del castellà, amb açò, eixa, meua i en València.