Corredor Mediterrani: Estratègia Europea vs. Centralisme Espanyol

Debat Nacional i Internacional sobre el Corredor

El Corredor Mediterrani sempre ha estat un anhel per a molts empresaris espanyols, especialment pels qui més els concerneix geogràficament, ja que aquest eix concentra:

• El 45% de la població espanyola.
• El 50% del PIB.
• El 55% de la indústria.
• El 50% de la producció agrícola de tot l'Estat espanyol.

Els successius governs centrals, que sempre han pecat de la idea jacobina d'un estat centralitzat i radial, han donat preferència a altres idees com la d'un Corredor Central —que no seria tan rendible i per on seria més costós transportar mercaderia per distància— que passaria per Madrid i perforaria els Pirineus per Saragossa, un projecte que Brussel·les no ha recolzat.

La Visió Estratègica Europea i la Globalització

El temor a construir una infraestructura que beneficiï una futura Catalunya independent o el País Basc, que també ha plantejat la seva secessió, són riscos que Espanya no vol assumir. Però la visió estratègica europea no és la mateixa que la nacional. La globalització obliga a tenir una altura de mires molt més àmplia, ja que el mercat mundial es disputa entre dues potències (Xina i EUA) i Europa ha d'actuar com a ens per no quedar-se enrere.

Durant el segle XIX i XX, la indústria estava molt concentrada a l'Europa central, que connectava directament amb els Estats Units per via marítima. L'aparició de la Xina com a potència econòmica fa necessària una altra via alternativa a l'atlàntica.

L'Eix Central Europeu i la Nova Aliança Mediterrània

L'Europa central, que abraça ciutats com París, Londres, Berlín, Brussel·les, Amsterdam, Milà o les conques mineres alemanyes, té la seva triple connexió a través dels ports d'Anvers, Rotterdam i Hamburg. Aquests tres enclavaments han actuat coordinats a manera de macro-port i actualment reben el 70% del tràfic mundial.

Aquest mapa queda alterat amb la irrupció del gegant asiàtic, nou soci importador d'Europa. La productivitat i immediatesa d'un món interconnectat requereix de vies de transport el més curtes possibles per optimitzar temps i costos. Aquesta és la clau per la qual Europa té com a obra prioritària el Corredor Mediterrani des de novembre de 2013, amb l'esperança que la triple aliança València-Barcelona-Marsella, incloent-hi el hub d'Algesires, puguin formar tan bona societat com des de fa dos segles ho fan Anvers, Rotterdam i Hamburg.

Història i Evolució de les Comunicacions a Espanya

El Corredor Mediterrani es va convertint, a poc a poc, en una realitat que canviarà les relacions econòmiques i socials de totes les persones que viuen al costat de la mar Mediterrània. Per entendre què significa una xarxa de transports que posi en comunicació tota Europa, hem de conèixer una mica la història d’aquest procés.

Les comunicacions al nostre país s'inspiren en l'estructura radial creada pels nostres veïns francesos. L’any 1720, el rei Felip V encarregà la construcció d'una xarxa de camins i pals, per comunicar la capital amb la resta dels seus territoris. Sobre aquesta xarxa de comunicacions, es construiran les autovies i autopistes que coneixem en l'actualitat.

Fites Clau en la Infraestructura Espanyola

• 1962: La comunicació dels pobles costaners no serà una realitat fins que el Banc Mundial demana al dictador Francisco Franco la construcció d’una xarxa de trens i autopistes per permetre l'arribada del turisme al nostre país.
• 2003: El Govern Espanyol bloqueja l'eix Mediterrani, apostant per un eix central que comunica Saragossa i Madrid i que ignora les necessitats d'uns territoris que representen més del 50% del PIB de tot l’Estat.