La Correguda de l'Elies i el Futbol de Ribera: Històries d'un Poble

La Correguda de l'Elies

Aquest relat narra en tercera persona els pocs minuts de l'Elies corrent des de casa seva fins al Cafè del Silveri, on para la línia d'autocars que van cap a Lleida. El cronista vol saber l'hora i la ruta que fa l'Elies preguntant als veïns, els quals donen informació contradictòria fins que, finalment, arriba a saber quin camí va seguir i, el més rellevant, per què corria d'aquella manera.

L'Elies corre per dir al conductor de l'autocar que no cal que li porti el medicament que li havia encarregat per a la seva dona que, segons el metge, estava a les acaballes i no podria durar gaire més amb vida. L'home es vol estalviar els diners de les medicines ara que ja no hi ha res a fer perquè se salvi.

Aquesta història quedarà fixada en la memòria del poble ja que tothom el va veure fent aquesta gran correguda. Expressions que apareixen en el relat com “tenia una calaixera plena de bitllets de mil”, “no calça mai sabates [...] ja que les que duia el dia del seu casori les havia emprat ('fer-se prestar') a un cosí” o “racionava a la muller fins i tot l'aire que respirava”, que són dites pels seus conveïns, parlen de la gasiveria d'aquest personatge, més que no pas del seu caràcter pràctic.

Futbol de Ribera

Al Cafè de la Granota, una fotografia del 1958, on surt l'equip de futbol de la vila d'aquells temps, dóna peu a Cristòfol, a explicar-li al cronista la següent història:

Abans de la Guerra Civil, una riada del riu Segre va devastar l'hort de Ramon de Tamariu, situat a la punta de la vila on conflueixen l'Ebre i el Segre. Quan l'aigua es va anar assecant es va decidir que el fangat restant s'aprofitaria per construir-hi el camp de futbol. El camp va quedar preciós. L'inconvenient era que la porteria de llevant estava tocant al riu Segre i una de les bandes donava al riu Ebre, de tal manera que a la mínima que algú xutava, la pilota anava riu avall.