Les Corts Generals: Composició, Funcions i Elecció del Govern

Les Corts Generals

Les Corts Generals són l'òrgan representatiu i legislatiu de l'Estat espanyol. És un òrgan bicameral (Congrés de Diputats i Senat) segons l'Art. 61.1 CE. Són l'òrgan representatiu del poble espanyol. La representació política del poble espanyol s'expressa a través de les Corts Generals, és a dir, a través d'ambdues cambres conjuntament. Tradicionalment, la funció del poder legislatiu ha estat doble: per una part, elaborar les lleis de l'Estat i, per l'altra, portar a terme el control del govern.

Característiques

Les Corts Generals són un:

• Òrgan constitucional de l'Estat: tenen el seu origen immediat i directe en la Constitució Espanyola (CE) i participen en la direcció política de l'Estat.
• Òrgan representatiu: és l'òrgan en el qual es delega la sobirania popular de manera directa; és l'únic òrgan constitucional la composició del qual s'efectua per sufragi universal. La representació nacional es realitza a través de les Corts Generals com un tot, sota els principis:
  • Principi representatiu proporcional a la població (Congrés): mitjançant un sistema electoral de divisió del territori per circumscripcions electorals provincials, on s'escull un nombre de diputats proporcional al nombre d'habitants de la província.
  • Principi representatiu territorial (Senat): la circumscripció electoral és la província per a l'elecció dels senadors; a cada província s'escull un mateix nombre de senadors (4), amb independència del seu nombre d'habitants. A més, cada comunitat autònoma (CCAA) designarà un senador i un més per cada milió d'habitants.
• Òrgan bicameral: òrgan compost pel Congrés dels Diputats i el Senat, on cada cambra actua per separat, excepte en els casos previstos en la CE, on actuen de manera conjunta, regint-se pel Reglament de les Corts Generals, presidits pel president del Congrés dels Diputats (Art. 72.2 CE). Aquests casos poden ser:
  • Competències no legislatives del Títol II (en relació amb la Corona): 57.3, 59.2, 59.3, 60.1, 61.1, 63.3
  • Competències derivades dels articles, entre altres:
    • Art. 94.1: consentiment de l'Estat per obligar mitjançant tractats.
    • Art. 145.2: autorització dels acords de cooperació entre les CCAA.
    • Art. 158.2: distribució de recursos del Fons de Compensació Interterritorial.
• Òrgan deliberant: és l'òrgan d'integració de totes les opcions políticament rellevants de la societat, idoni per arribar a acords i compromisos entre elles, sota el joc de les majories i minories que permeten arribar als esmentats acords i compromisos. Tret de les sessions conjuntes, s'efectuen independentment per cadascuna de les cambres, però en un procés decisiu coordinat.
• Òrgan legislatiu: elabora, redacta i aprova lleis. Aquesta funció legislativa es fa a través dels procediments legislatius independents, però de manera coordinada entre cadascuna de les cambres.
• Òrgan permanent: la seva existència és independent dels seus integrants individuals, periòdicament renovats (cada 4 anys) en eleccions generals. En els anomenats períodes interregnes parlamentaris, per dissolució de les cambres o períodes de vacances parlamentàries, són les diputacions permanents de cadascuna de les cambres les que assumeixen les funcions de les Corts Generals.
• Òrgan inviolable: segons l'Art. 66.3 CE, les Corts Generals no poden ser suspeses en les seves funcions, ni les seves decisions poden ser ignorades.

El Ple

És la reunió de tots els membres de la cambra. Les sessions plenàries tenen caràcter solemne; per això, els debats en el Ple han de reduir-se als plantejaments generals i a les qüestions polítiques fonamentals, deixant el treball tècnic i de detall per a les comissions. El Reglament del Congrés dels Diputats (CD) diu que serà convocat pel seu president, per pròpia iniciativa o a sol·licitud, almenys, de dos grups parlamentaris o d'1/5 part dels membres de la cambra. El Ple coneix de la moció de censura, qüestió de confiança, debat de l'estat de la nació, debat dels Pressupostos Generals de l'Estat (PPGE), sessions solemnes i conjuntes amb el Senat, per tractar els temes del Títol II de la CE (jurament del rei, inauguració del període de sessions, jurament del príncep hereu). El Reglament del Senat atribueix al president la convocatòria i presidència del Ple.

Les Comissions

Són seccions de les cambres a través de les quals es realitza la divisió del treball parlamentari. Són autèntics òrgans de treball de les cambres. Estan compostes en funció dels grups parlamentaris i en proporció a la seva importància numèrica. Tots els grups parlamentaris estan presents en totes les comissions. Tenen com a mínim un membre, i la proporció de vot i representació que ocupa cada grup parlamentari a la comissió serà la mateixa que la que ocupa el seu grup parlamentari en el Ple del CD. Es divideixen en:

• Comissions legislatives permanents: són les més importants, són fixes, no conclouen amb la legislatura.
• Comissions permanents no legislatives: són comissions importants, però no per la funció legisladora, sinó per la rellevància parlamentària d'altres aspectes de funcionament de la cambra.
• Comissions no permanents: es creen per a un assumpte concret i s'extingeixen amb la finalització d'aquest, o en tot cas, al final de la legislatura (comissió d'investigació).
• Comissions mixtes (Art. 74.2): compostes pel mateix nombre de diputats i senadors, es constitueixen quan no existeix acord entre les dues cambres, com per a:
  • Autorització per subscriure un tractat internacional.
  • Autorització d'un acord de cooperació entre CCAA.
  • Distribució del Fons de Compensació Interterritorial: la comissió ha de presentar un text que ha de ser votat per ambdues cambres; si no s'acaba de decidir, el CD decideix per majoria absoluta.
  Altres tipus de comissions mixtes, constituïdes per relacionar-se amb òrgans o institucions:
  • CD-Senat de relacions amb el Defensor del Poble.
  • CD-Senat amb la UE.
  • CD-Senat amb el Tribunal de Comptes.
  Comissió d'investigació, estudi, especials, subcomissions i ponències.

Forma ordinària d'elecció del president del Govern

Segons l'Art. 99 CE, el procés d'investidura es precedeix després de cada renovació del CD i també en els casos de dimissió voluntària o en el no haver obtingut el suport del Congrés en la qüestió de confiança, en cas de mort o dimissió voluntària (Art. 99 i 101 CE).

Proposta del candidat del rei

.Efectuada la ronda de consultes prèvies pel President del Congrés i el Rei un cop aquest s’ha reunit i consultat amb els diferents representats designats pels grups polítics amb representació parlamentària i a través del president del congres proposara candidat a la presidencia del govern.Art. 99.2 CE, el candidat proposat exposarà davant el CD el programa polític delGovern que pretengui portar a terme, sol·licitant la confiança i el vot de la cambra.La votació, acte que culmina la moció d’investidura, Art. 99.3 CE, si el CD otorgués la seva confiança amb majoria absoluta dels seus membres, el rei nomenarà president.De no assollir-se aquesta majoria, es sotmetrà la mateixa proposta a nova votació passats 48 hores, després de l’anterior, i si s’obté majoria simple, la confiança d’entendrá otorgada.Si el candidat proposat pel rei obté el vot favorable a la moció d’investidura, sigui per majoria absoluta a la primera volta o simple a la segona volta. (48 hores després), serà nomenat pel rei, amb la confirmació del President del Congrés.Acte seguit, el President amb la confiança de la cambra, a de procedir a formar Govern, proposant al rei pel seu nomenament als futurs ministres.Si el candidat proposat pel rei no assoleix la confiança de la cambra, el rei efectuarà noves consultes i portarà a terme la proposta de nous candidats, per tal de fer votacions successives.Art. 113 CE, forma extraordinària d’elecció del president del Govern, a través de la moció de censura constructiva, aquesta ha d’incloure un candidat i un programa que ha de defensar.És nomenat president del Govern, si obté la confiança majoritària de la cambra, el rei el nomenarà president del Govern.