Cosmologia d'Aristòtil: Univers i Teologia

Clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,34 KB

La Cosmologia d'Aristòtil

La cosmologia és la ciència que estudia el cosmos. Per a Aristòtil, el cosmos és un ordre harmònic en què s'expressa la perfecció divina. Segons Aristòtil, l'univers està dividit en dues parts: el món terrestre (sublunar) i el món celeste (supralunar).

Diferències entre el Món Sublunar i el Món Supralunar

Món Terrestre (Sublunar)

  • Terra
  • Imperfecte
  • Corruptible
  • Compost per terra, aire, aigua i foc
  • Moviment rectilini

Món Celeste (Supralunar)

  • Cossos celestes
  • Perfecte
  • Incorruptible
  • Compost per èter
  • Moviment circular

El Moviment Circular

En el cosmos, els planetes i les estrelles tenen un moviment eternament circular i regular (no accelera, no frena, etc.). Com que aquest moviment és el que més s'assembla a la quietud, i la quietud és senyal de perfecció i divinitat, la conclusió és que el cosmos és una regió de la realitat semidivina.

L'èter seria l'element material d'aquesta regió semidivina.

Característiques de l'Univers segons Aristòtil

  • El món és etern, ningú no l'ha creat, existeix des de sempre.
  • L'espai és limitat.
  • Al centre de l'univers hi havia la Terra (geocentrisme).
  • Hi ha dues esferes del món diferents: supralunar i sublunar.
  • Al voltant de la Terra giren els planetes, les estrelles, el Sol, etc., en òrbites circulars.
  • Al final de l'univers hi havia les estrelles fixes.

Epicicle

Per a ajustar els fets al model cosmològic, es va postular que, al costat de l'òrbita circular principal, hi havia subesferes anomenades epicicles.

Teologia

La teologia és la ciència que estudia Déu. Per a Aristòtil, el coneixement filosòfic es completa quan coneixem Déu. Si Déu és la causa del món, fins que no coneguem aquesta causa, el nostre coneixement del món serà incomplet.

Per tant, el coneixement filosòfic progressa fins a arribar al coneixement de Déu i a la seva contemplació. Aristòtil distingeix entre un motor (que mou les coses) i el mòbil o allò mogut. Si en el món hi ha moviment, hi ha d'haver un primer motor que iniciï els moviments.

Entradas relacionadas: