Cosmologia: Composició, Estructura i Antiguitat de l'Univers

Clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,63 KB

El Concepte d'Univers

Univers: És el conjunt de tota la matèria i energia existent a l'espai (univers observable).

Antiguitat de l'Univers

L'antiguitat estimada és de 13.700 milions d'anys.

Dimensions de l'Univers

  • Unitat: L'any llum, que correspon a l'espai recorregut per la llum en un any.
  • La velocitat de la llum és de 300.000 km/s.

Composició de l'Univers

L'univers es compon principalment de:

  • 73% d'energia fosca: Similar a l'energia gravitatòria, però en sentit contrari; provoca la repulsió entre partícules.
  • 23% de matèria fosca: No pot ser observada, no emet ni reflecteix prou radiació electromagnètica i se'n desconeix la composició.
  • 4% d'àtoms: Compostos per un 75% d'hidrogen i un 25% d'heli, a més de traces de ferro, nitrogen, carboni, coure, oxigen, etc.

Estructura de l'Univers

Està format per:

  • Nebuloses: Cúmuls de pols còsmica d'aspecte difús.
  • Galàxies: Cúmuls d'estrelles i de pols còsmica que es mouen juntes per l'espai.

Proporció d'Àtoms d'Hidrogen i Heli

La teoria suggereix que, després de la Gran Explosió, l'energia va començar a transformar-se en matèria, i els àtoms més senzills van aparèixer en els primers 3 minuts.

Teoria de l'Estat Estacionari (1948-1950)

Segons aquesta teoria, l'univers és uniforme en tot l'espai i no varia en el temps. Tot i que s'expandeix, la densitat es manté constant gràcies a la creació contínua de matèria nova.

Radiosones Celestials

Són galàxies o nebuloses que emeten ones de ràdio. Es van descobrir mentre s'estudiaven problemes de radiocomunicació.

Els Quàsars

Són galàxies situades a una distància de 2.000 a 4.000 milions d'anys llum que s'allunyen a una velocitat enorme. Es tracta de la teoria de les galàxies molt petites i brillants (constitueixen un període transitori) i suggereix que l'univers no varia amb el temps.

Radiació de Fons

Segons el Big Bang, en el moment de l'explosió la temperatura era molt alta (3.000 milions de graus), seguida d'un refredament fins als límits de l'univers (267ºK). A aquesta temperatura, una radiació emesa pels cossos no lluminosos és pràcticament indetectable. Aquesta radiació molt feble, amb 7,35 cm d'ona, s'anomena Radiació de Fons. Cal destacar que la teoria de l'estat estacionari no explica aquesta radiació.

Entradas relacionadas: