Cosmologies Antigues: Aristòtil, Ptolemeu i Copèrnic

Cosmovisions Aristotèlica-Eudoxiana i Ptolemaica

Cosmovisió Aristotèlica-Eudoxiana

L'astronomia de Plató i Aristòtil es va fusionar, ja que Eudox era seguidor de Plató. Les escoles es van fusionar perquè Aristòtil i Eudox coincidien: eren geocentristes i consideraven que la Terra era esfèrica. Al voltant de la Terra hi havia esferes que rotaven a diferents velocitats. L'Univers era limitat.

Quantes esferes hi havia? Inicialment, tantes com planetes, però amb el pas del temps es van introduir més esferes (finalment 27).

S'anaven incrementant, ja que inicialment els càlculs no quadraven i sempre canviaven de teoria (les teories no funcionaven perquè les esferes no existien).

Encara que el sistema geocèntric és fals, la teoria semblava coincidir amb les observacions.

Ens hem de fer la pregunta: per què roten les esferes?

Perquè a l'univers extern hi havia el Primer Motor (la divinitat, que era immòbil).

Com és que la divinitat és immòbil però fa moure les esferes?

Com que és el Primer Motor, no es pot moure; si no, hauria de ser mogut per un altre motor.

Cosmovisió de Ptolemeu

Ambdues van perdurar fins al Renaixement. Totes dues eren falses.

Era semblant a l'aristotèlica: geocèntrica i amb un univers finit.

Implicacions Filosòfiques de les Cosmovisions Antigues

Les cosmovisions són elaborades per l'ésser humà i per a l'ésser humà, amb la finalitat de comprendre el seu entorn físic, cercar la veritat, buscar seguretat o consol, o per qualsevol altre motiu.

Implicacions Filosòfiques del Model Antic

• La realitat està perfectament ordenada.
• Els éssers pateixen canvis, no només per forces externes que els impulsen, sinó perquè posseeixen un dinamisme intrínsec a la matèria de la qual es componen.
• La realitat és totalment cognoscible.
• La perspectiva des de la qual s'estudia la realitat és antropocèntrica.

Aportacions de Copèrnic a la Cosmologia

Nicolau Copèrnic (1473-1543): En la seva obra De revolutionibus orbium coelestium, va afirmar que el Sol era el centre de l'univers i que tots els planetes giraven al seu voltant (heliocentrisme). Copèrnic va proposar aquest model perquè simplificava els càlculs i feia encaixar millor les observacions astronòmiques.