El cosmos: partícules elementals, estels i fenòmens astronòmics

Generació d'elements

Les partícules elementals estan formades per quarks, up i down, leptons, electro i neutró. Efecte Doppler: consisteix en la variació de la freqüència de qualsevol ona emesa per un objecte en moviment.

Llei de la inèrcia

Tot el cos lliure, sobre el qual no actua cap força, manté el seu estat de moviment, ja sigui en repòs o en moviment rectilini uniforme.

Segona llei

Tot cos sobre el qual actua una força es mou de tal manera que la variació de la seva quantitat de moviment respecte el temps és igual a la força que produeix el moviment (F:m·a).

Tercera llei

Sempre que un cos exerceix una força sobre un altre, aquest segon cos exerceix una força igual i de sentit contrari sobre el primer.

Fotó

Partícula elemental, el quàntum de totes les formes de radiació electromagnètica, incloent la llum. És la partícula mediadora de la força electromagnètica, fins i tot quan està estàtic a través de fotons virtuals.

Matièria fosca

És un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica. Una massa no visible que exerceix una atracció gravitatòria més major que la matèria que podem detectar.

Energia fosca

És una forma hipotètica d'energia que travessa tot l'espai i que produeix una pressió negativa que origina una força gravitacional repulsiva. És una hipòtesi postulada per explicar l'observada expansió accelerada de l'univers, fa que les galàxies viatgin amb més velocitat.

Partícules elementals

Són aquelles que no estan constituïdes per altres més elementals. Per cada partícula existeix la seva antipartícula que té la mateixa massa i càrrega oposada. Electró-Positró, Protó-Antiprotó, Neutró-Antineutró. Hi ha 4 grups: -Fotons, Leptons (electró, neutrino, muón) - elementals, Mesons (pion i kaon) - no són elementals, Barions (protó, neutró, sigma) - no són elementals. Si una partícula xoca amb la seva antipartícula, les dues s'eliminen i la massa es transforma en energia.

Estels

Estan formades per hidrogen que per mitjà de reaccions forma nuclis d'heli i a partir d'aquí es formen altres elements. Formació: es formen en regions denses de les nebuloses quan el gas i la pols es comprimeixen i augmenta la seva densitat. El núvol es contrau i comença a girar i el gas i la pols de la nebulosa es van concentrant al centre, fins que col·lapsen i acaben formant un nucli calent (Protoestel). La pressió que exerceix el núvol fa que la densitat i la temperatura del protoestel augmenti i quan es comencen a produir reaccions de fusió nuclear, comença a emetre radiació i ja és un estel.

Estels mitjans

Contenen hidrogen que mitjançant reaccions es converteixen en heli, en envellir s'expandeixen i es refreden fins a arribar a gegants vermells que acaben com a nans blancs (alguns, abans de convertir-se en nans, originen nebuloses planetàries).

Estels gegants

En l'evolució, el nucli del ferro es contrau i quan es col·lapsa, les capes són expulsades per la supernova on s'allibera molta energia i originen la nebulosa. La composició d'un estel evoluciona al llarg de la seva vida, augmentant els seus elements i disminuint hidrogen (estel massiu, supergegant vermella, supernova, estel de neutrons i forat negre).

Supernova

Estel que, en un interval de temps d'uns quants dies, augmenta la seva lluminositat per mitjà d'un procés explosiu fins a un valor milions de vegades més gran que l'original, i després s'extingeix.

Nebulosa

És una regió del medi interestel·lar formada per gas i per pols. Estan formades fonamentalment per hidrogen amb quasi el 10% d'heli. Tenen una importància cosmològica notable perquè són el lloc del qual neixen les estrelles per fenòmens de condensació i agregació de matèria.