Costos, Producció, Qualitat i Aprovisionament: Guia Completa

T.7 Tècniques per calcular els costos: Direct-costing i Full Costing

Sistema Full-Costing: És la suma dels costos directes i proporcionals més la part corresponent dels costos indirectes de la producció d'un producte. Aquest sistema s'utilitza per conèixer el cost total d'un producte o de més d'un.

Sistema Direct-Costing: Aquest diferencia els costos tenint en compte els fixos i variables. Aquest sistema s'aplica quan és primordial saber la rendibilitat del producte o de l'activitat productiva.

La decisió de produir o comprar: La minimització dels costos

La matèria primera de l'empresa es pot fer dins de la mateixa empresa o comprar-la fora. Per tal de saber què fer, s'ha d'aplicar la minimització dels costos; el que surti més econòmic és el que es fa, perquè així els beneficis són superiors.

El llindar de producció

Moltes vegades s'encarrega un proveïdor de la matèria primera perquè surti més econòmic. Això s'anomena externalització de costos.

El llindar de rendibilitat o el càlcul del punt mort

Serveix per determinar quina és la necessitat mínima d'un component d'una producció perquè així sigui més barat produir-lo que comprar-lo. El llindar de rendibilitat és la quantitat de producció venuda a partir de la qual es comencen a obtenir beneficis.

T.8 La direcció de la producció: La funció de producció: objectius i elements

El seu objectiu és l'organització, la gestió i el control de les operacions de transformació dels factors productius en productes, amb la finalitat de complir l'objectiu general de l'empresa (maximitzar els beneficis, per exemple). En un procés de producció cal disposar dels factors productius perquè la direcció de la producció pugui obtenir un producte. Hi ha uns factors que són determinants, com:

• Capacitat productiva: És la quantitat de producció màxima que es pot produir d'un producte.
• Demanda del producte: La demanda marcarà les quantitats de productes que podrà vendre l'empresa i així sabran quan han de fabricar.
• Disseny del sistema productiu: L'estructura dels processos del sistema productiu és important, ja que determina la capacitat de la direcció d'aquesta producció.
• Entorn econòmic: Són les situacions externes a l'empresa però que es relacionen amb l'interior d'aquesta.

La planificació de la producció

Té com a competència la gestió del sistema de producció sota els criteris d'eficiència i d'eficàcia per tal de fabricar un producte específic.

Fases: pla estratègic, previsió de vendes, pla magistral de producció, programa de producció. Això s'hauria de complementar amb un sistema de control:

• Operatiu de producció: Regulació de la programació de la producció en relació amb els canvis o adaptacions.
• Econòmic de producció: Es basa en la vigilància i l'estudi dels costos.

La planificació de les necessitats de materials: El sistema MRP

Abans d'això s'ha de conèixer aquesta informació:

• El programa de producció (què s'ha de produir i quan).
• Llistes de materials (els components materials que formen el producte).
• Disponibilitat d'inventaris (el que hi ha als magatzems).
• Ordres de compres pendents (el que s'ha de demanar als proveïdors).
• Terminis (el temps necessari per aconseguir els materials).

El sistema MRP: Consisteix principalment a planificar (el temps, els materials, etc.).

Mètodes i tècniques de planificació de la producció

Hi ha diferents tècniques per planificar els projectes de producció. Aquests són els mètodes per introduir la planificació temporal. Hi ha tècniques complexes (PERT-CPM) o senzilles (gràfiques Gantt). Abans d'això hi ha unes etapes prèvies:

1. Definir el projecte i totes les activitats que el formen.
2. Determinar les relacions entre les activitats i l'ordre de precedència.
3. Assignar el temps de durada de cada activitat.

El mètode PERT-CPM

Va ser creat als Estats Units a l'any 1958, al mateix any que el mètode CPM. Per això es coneix amb el nom de PERT-CPM. Abans de representar-lo gràficament, cal:

• Diferenciar les situacions i les activitats que suposen l'inici i el final del projecte.
• Hi ha d'haver un ordre de relació entre les activitats.
• Les activitats han de ser independents entre elles.

La durada de cada activitat es determina per diferents elements temporals:

• Temps early d'una situació (E): Temps mínim que es necessita per arribar a on es vol arribar.
• Temps last d'una situació (L): Temps màxim que es necessita per arribar a la situació o on es vol arribar.
• Temps total d'execució d'un projecte (T): És el temps last de la situació.

Les gràfiques Gantt

És un mètode de planificació també. Amb aquesta, a partir d'una gràfica, es porta un control de totes les activitats d'un projecte.

La logística integral

És aquella activitat que gestiona, planifica i controla els fluxos de materials i el seu emmagatzematge amb l'objectiu de satisfer les necessitats dels clients.

Elements:

• La integració total de la planificació i activitats dels departaments.
• Un model d'organització empresarial.
• La minimització dels costos de producció.

La qualitat a l'empresa

La qualitat són les característiques que defineixen a un producte. La qualitat dels productes determina la competitivitat de l'empresa. És important invertir en tècniques per millorar la qualitat, però no cal que la qualitat sigui màxima, sinó la suficient que es necessita per a cada producte concret. Per això parlem de gestió de la qualitat. Es pot fer de diverses maneres:

• Tècniques d'inspecció: Assegurar que s'obté la qualitat prevista.
• Control de processos: Dissenyar els sistemes de producció per evitar problemes.
• Gestió integral de la qualitat: Participació de tota l'empresa en la qualitat del producte.
• Qualitat total: Ampliar la qualitat del producte a la qualitat de l'organització.

El sistema de gestió de la qualitat

Dins de l'empresa, la qualitat és un objectiu més de l'empresa, en concret de la direcció de la producció. Les fases del procés d'implantació són:

• Identificar els elements rellevants.
• Assignar un sistema objectiu.
• Determinar quina és la qualitat dels productes.
• Implantar sistemes de control d'aquesta qualitat.
• Controlar i identificar les causes que provoquen la baixa qualitat.

Apareixen els costos suplementaris, aquests són inferiors als costos de la manca de qualitat, si no, no sortiria rendible. Els costos suplementaris que poden aparèixer són:

• Costos de prevenció: Planificació de la qualitat.
• Costos d'avaluació: Observació i anàlisi de les característiques de la qualitat per després comprovar-la i assegurar-la.
• Costos d'errades: Costos interns (provocats a causa de la recuperació i resolució de problemes), costos externs (provocats a causa de les devolucions de clients i per les garanties atorgades).

La certificació de la qualitat

Cal que estigui regulada per assegurar la qualitat dels productes. La institució anomenada ISO s'encarrega de regular i determinar les condicions de la qualitat que ha de complir perquè sigui reconeguda.

La producció i el medi ambient

Externalitats i cost social de la producció

Quan una empresa produeix, fa una estructura de costos associada a la utilització dels factors de la producció, els intenta recuperar amb un marge de benefici. Però a vegades hi ha uns costos que no estan inclosos a l'estructura de l'empresa: els costos externs o costos socials.

L'empresa i la protecció del medi ambient

El medi ambient i l'activitat econòmica tenen molta relació, ja que el medi ambient proporciona recursos per a la producció i a la vegada assimila residus. L'empresa ara integra la gestió mediambiental, que és impulsada per quatre factors: normativa, societat, economia i ètica empresarial. Aquests factors influeixen a l'empresa perquè es responsabilitzi de produir sense contaminar i contribuir a no esgotar els recursos naturals.

La indústria del medi ambient: Oportunitats empresarials

La protecció del medi ambient ha generat un nou mercat amb una nova demanda. Aquesta indústria actua per dues vies:

• Reducció de l'impacte ecològic: Per mitjà d'instal·lacions per tal de tractar el control de la contaminació.
• Protecció del medi ambient: S'actua sobre l'origen de l'impacte ecològic, es redueix el consum de recursos. Intenten substituir una certa tecnologia i certs recursos per altres amb menys impacte mediambiental.

T.9 L'aprovisionament

Consisteix a comprar els materials que es necessiten per fer l'activitat de l'empresa, emmagatzemar-los i comercialitzar-los. També té l'objectiu de subministrar al departament de producció els materials que es necessiten i al departament de vendes els productes que s'han de comercialitzar. 3 aspectes fonamentals: les compres, ja que s'han de comprar els productes que es necessiten tenint en compte el preu, la qualitat, les condicions de pagament, etc. És necessari també tenir un lloc on emmagatzemar o guardar els productes i, per finalitzar, cal fer un sistema de gestió d'inventaris per determinar les existències.

L'empresa productora

Compra els materials necessaris per a la producció. Quan aquests no s'utilitzen, es guarden al magatzem. Quan els productes destinats a la venda encara no s'han venut, també es guarden.

L'empresa comercial

L'activitat de l'empresa és comercialitzar i distribuir un producte. El cicle es redueix a dos moviments (entrades per compres i sortides per vendes).

Les existències: Concepte i tipologia

Les existències són aquells productes que estan guardats al magatzem i que tenen unes funcions específiques dins de la gestió d'aprovisionament. Tipus d'existències:

• Matèries primeres: Són els que formen part dels productes fabricats.
• Productes semiacabats: Són productes que normalment no estan destinats a la venda fins que no són objecte d'elaboració o incorporació.
• Productes en curs: Són aquells que es troben en procés de transformació.
• Mercaderies o existències comercials: Són els materials comprats per l'empresa que són destinats a la posterior compra sense transformació.
• Altres aprovisionaments: Són els elements incorporables (combustibles, envasos, etc.).
• Subproductes: Els residus i els materials recuperables.

Funcions de les existències: Necessitat dels inventaris

Funcions:

• Donen seguretat per les vendes, ja que sense conèixer la demanda dels clients poden ser incertes. A vegades es produeix la ruptura d'estocs, quan no es disposa de prou existències per fer una venda o per produir.
• Diferencien la producció i la distribució en els casos de demanda molt estacional. Com per exemple un fabricant d'abrics, tindrà més demanda a l'hivern que no a l'estiu, per tant, a l'estiu es fabriquen moltes existències.
• Per reduir els costos, es busquen els descomptes per la compra de grans quantitats (exemple).