Courbet: Enterrament a Ornans, Realisme i Societat Rural

Enterrament a Ornans

Fitxa tècnica

• Títol: Enterrament a Ornans
• Autor: Gustave Courbet
• Cronologia: 1849-50
• Estil: Realista
• Tècnica: Oli sobre tela
• Tema: Escena costumista
• Localització: Museu d’Orsay (París)

Context històric

L’etapa del rei Lluís Felip d’Orleans, inici de la industrialització i la consolidació financera.

La revolució de l’any 1848 va enderrocar Lluís Felip i pocs mesos després Napoleó III va ser elegit president de la Segona República Francesa.

La Revolució Industrial va atorgar el protagonisme a dues classes socials:

• Burgesia: nova classe dominant que imposà la seva política i la seva moral.
• Classe obrera: reivindicà millors condicions de vida.

L’espiritualisme romàntic va quedar obsolet en una societat amb una burgesia enlluernada pel progrés tècnic i industrial i una classe obrera aclaparada per la misèria. Els realistes es van comprometre més amb els problemes socials i polítics.

La gran desigualtat social va afavorir la difusió de l’obra dels primers teòrics anarquistes i socialistes.

L’expansió de la ciència va obrir la possibilitat d’un coneixement objectiu de la realitat.

L’aparició de les primeres fotografies a partir dels anys 30 va reforçar la idea que hi havia una realitat objectiva.

Estil

Pertany al realisme. Es caracteritza pels enquadraments casuals i per mostrar la realitat tal com és.

Temàtica, significat i funció

És l’enterrament d’un veí d’Ornans. És un testimoni de la realitat, inspirat en l’enterrament de l’avi matern de l’autor, Jean Antoine Oudot, i mostra el ritual d’enterrament, representant l’aspecte de la mort i una imatge de la societat rural.

L’originalitat d’aquesta obra és en la manera de tractar el tema: un romàntic l’hauria idealitzat per ressaltar el dramatisme i el dolor dels protagonistes; el respecte a la iconografia cristiana obligaria a representar l’enterrament tal com hauria de ser.

És una reacció contra el sentimentalisme romàntic, que hauria representat l’enterrament com un fet dramàtic i dolorós.

Es compara a “L’enterrament del comte d’Orgaz” d’El Greco (1586). La composició fúnebre és similar, però per El Greco, després de la mort l’ànima tindrà una altra vida, mentre que per Courbet no hi ha vida després de la mort.

Representa la realitat de forma tan directa que fereix la sensibilitat dels seus contemporanis. Les grans dimensions del quadre en una temàtica com aquesta i el fet de representar una realitat lletja i poc heroica van provocar gran escàndol.