El Crac de la Borsa de Nova York de 1929 i el New Deal

El Crac de la Borsa de Nova York de 1929

El crac de la borsa de Nova York va començar quan els petits accionistes que havien sol·licitat crèdits per a la compra d’accions no van poder retornar-los. Això va generar un procés de retroalimentació en un “cercle viciós”. El creixent valor de les accions no corresponia al valor real que tenien les empreses, ja que estaven sobrevalorades, fet que va provocar una bombolla especulativa.

Això, finalment, va provocar dues grans catàstrofes:

Dijous Negre i Dimarts Negre: La Caiguda

A finals de setembre de 1929, les empreses van començar a mostrar signes de debilitat, com la reducció de la producció industrial, el descens dels beneficis empresarials o l’augment de l’atur. Això va provocar que alguns inversors més prudents decidissin vendre les seves accions per assegurar els seus guanys, iniciant una tendència a la baixa dels preus, provocant així la caiguda de la borsa.

Aquesta tendència es va accelerar el 24 d’octubre, conegut com el Dijous Negre. Els dies següents, la situació es va agreujar, i el 29 d’octubre, el Dimarts Negre, quan l’oferta massiva de les accions va superar la demanda, va provocar una baixada dels seus preus, que va arribar a ser del 89% el 1932. Això va provocar que molts empresaris i accionistes se suïcidessin, ja que no van poder suportar la pressió (fins i tot feien cua).

El New Deal: Resposta a la Gran Depressió

El New Deal va ser el programa de reformes i mesures econòmiques impulsat pel president Franklin D. Roosevelt per fer front a la crisi del 1929, ajudant les capes més humils de la societat i reformant el mercat financer. Es basava en tres principis: relleu, recuperació i reforma.

Principis Clau i Primeres Lleis

A més, es van promulgar un conjunt de lleis per fer-ho possible:

• Regulació del mercat de valors a través d’una comissió de valors, per supervisar l’emissió de les accions i prevenir noves bombolles especulatives.
• Control estatal sobre la banca per protegir els dipòsits dels particulars i regular les hipoteques per evitar desnonaments massius.
• Mesures de rescat i incentiu a la indústria i estímul de l’ocupació per tal d’augmentar la demanda i el consum. A través de programes d’obra pública, s’esperava augmentar l’ocupació i establir un salari mínim.
• Ajustaments en l’agricultura per reduir la producció i augmentar els preus i el nivell de vida al camp.

Mesures Socials del New Deal (a partir de 1935)

Mesures socials implementades a partir del 1935:

• Creació d’un sistema de seguretat social que incloïa segur de desocupació, ajudes a persones grans, persones dependents i pensions de jubilació sota la Llei de Seguretat Social.
• Reconeixement dels drets dels treballadors a afiliar-se a un sindicat i a la negociació col·lectiva, establint una nova Llei de Relacions Laborals.
• Establiment d’un nou programa d’ocupació per a aturats de baixa qualificació.