Crac del 1929: Causes, Conseqüències i l'Inici de la Gran Depressió

El Crac del 1929 va ser una de les crisis econòmiques més devastadores de la història moderna. Va tenir lloc el 24 d'octubre de 1929, conegut com el "Dijous Negre", quan la Borsa de Wall Street es va ensorrar. Aquest fet va desencadenar la Gran Depressió, que va afectar l'economia mundial durant la dècada de 1930.

Causes del Crac del 1929

1. Especulació borsària: Durant els anys 20, molts inversors compraven accions amb l'expectativa que els seus preus continuarien pujant indefinidament. Aquesta bombolla especulativa va inflar artificialment el valor de les accions.
2. Excés de crèdit: Els bancs oferien crèdits sense garanties suficients, facilitant que moltes persones i empreses compressin accions sense tenir els recursos necessaris per pagar els deutes en cas de caiguda del mercat.
3. Sobreproducció industrial i crisi agrària: La producció de béns va augmentar molt ràpidament, però la demanda no ho va fer al mateix ritme, cosa que va portar a un excés d'oferta i una caiguda dels preus.
4. Desigualtat econòmica: Una gran part de la riquesa estava concentrada en poques mans, mentre que la majoria de la població no tenia prou poder adquisitiu per mantenir el creixement econòmic.
5. Polítiques econòmiques inadequades: El govern nord-americà va imposar aranzels elevats, reduint el comerç internacional i empitjorant la situació econòmica global.

Conseqüències del Crac del 1929

1. Gran Depressió: La crisi va durar gairebé una dècada, amb una caiguda dràstica de la producció industrial, tancament d'empreses i augment massiu de l'atur.
2. Fallida de bancs: Milers de bancs van fer fallida, ja que no podien recuperar els crèdits concedits i molts ciutadans van perdre els seus estalvis.
3. Increment de la pobresa: Milions de persones van perdre la feina i la misèria es va estendre per tot el món, especialment als Estats Units i Europa.
4. Canvis en la política econòmica: Es van implementar noves mesures econòmiques, com el "New Deal" de Franklin D. Roosevelt, que va introduir regulacions per evitar futures crisis similars.
5. Ascens dels totalitarismes: La crisi econòmica va afavorir l'ascens de règims autoritaris com el nazisme a Alemanya i el feixisme a Itàlia, que prometien solucions a la crisi.