El Crac del 1929 i la Gran Depressió: Causes, Conseqüències i Societat
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,74 KB
El Crac del 1929 i la Gran Depressió
Causes del Crac Borsari
- Creixement de la producció agrària i industrial, més gran que la demanda, que provoca crisis de sobreproducció.
- Inversions especulatives generalitzades: el crèdit bancari es va invertir en borsa, donant lloc a una bombolla especulativa.
El Dijous Negre
El 24 d'octubre, conegut com a Dijous Negre, milions d’accions es van oferir a la venda amb una demanda gairebé nul·la. El 29 d'octubre es van posar a la venda milers d’accions més.
La Gran Depressió: Conseqüències
Cinc conseqüències principals:
- Destrucció de l’estalvi: molta gent es va arruïnar, provocant una reducció dràstica del crèdit, el consum i la inversió.
- Enfonsament dels bancs: els préstecs sense retornar van enfonsar el sistema bancari; 9.000 bancs van fer fallida.
- Crisi industrial i atur elevat: la taxa d’atur va arribar als 12 milions de persones.
- Augment de la misèria: molta gent es va quedar sense llar, amb dificultats de subsistència, desnutrició i amuntegament en barraques.
- Misèria al món rural: la situació al camp va ser encara més greu que a les ciutats.
Mecanismes d’Extensió de la Crisi
La crisi es va expandir per la resta del món a través de dos canals:
- Comerç internacional: el comerç mundial es va reduir en dos terços del seu valor.
- Finances internacionals: els Estats Units van deixar d’exportar capital (préstecs i inversions).
Altres mesures:
- Els Estats Units van elevar les tarifes duaneres fins al 50%.
- Es van imposar polítiques proteccionistes amb quotes a les importacions durant la dècada de 1930.
La Crisi a la Resta del Món
La crisi va afectar tot el planeta. Els països més afectats van ser els d’Europa Oriental, la majoria de Llatinoamèrica, els països del Sud-est Asiàtic i la Xina.
Alemanya i Àustria, que depenien dels crèdits per fer front a les reparacions de guerra, tenien un sistema bancari molt endeutat amb l’exterior. A més, els clients potencials es van quedar sense capacitat de compra en haver perdut els estalvis.
Conseqüències Socials de la Crisi
- El 1932, hi havia 30 milions d’aturats, dels quals 12 milions eren als Estats Units.
- Augment de la misèria i la por a la fam entre obrers i camperols.
- Sentiment d’injustícia contra el poder i el sistema econòmic, que va provocar vagues, manifestacions i marxes. La por al "perill roig" va generar una forta repressió i l'aparició de moviments polítics d'extrema dreta.
Polítiques Econòmiques davant la Gran Depressió
Fracàs de les Solucions Tradicionals
- Polítiques deflacionistes: reducció de la despesa pública i disminució del crèdit i del volum de moneda en circulació.
- Proteccionisme econòmic: imposició de barreres a les importacions.
Polítiques Intervencionistes
- Més intervenció de l’Estat en l’economia.
- El New Deal (Nou Tracte):
- Sanejament del sistema bancari i regulació del funcionament de la borsa.
- Inversions en obres públiques per crear llocs de treball.
- Disminució de la producció agrícola per apujar preus.
- Afavorir grans empreses eliminant la competència.
- Millores socials: salari mínim, setmana laboral de 40 hores i dret a la lliure sindicació.
- Creació de pensions de vellesa i viduïtat, assegurances per incapacitat i subsidis d’atur (bases de l’Estat del Benestar).
Una Societat en Transformació
- Cultura de masses basada en la imatge i la paraula.
- Nova generació de burgesos adinerats, els "nous rics" del sector terciari.
- Procés de proletarització de la classe mitjana.
- Incorporació massiva de la dona al treball durant la Primera Guerra Mundial (nou tipus de dona: tenia dret a vot, tot i que la majoria continuaven subordinades; "esportista, emancipada i lliure").
- Expansió dels grans mitjans de comunicació:
- Premsa: el "quart poder".
- Ràdio: la seva influència va ser captada per grups i col·lectius polítics diversos.
- Cinema: l'excel·lència d'aquesta nova cultura de masses (Hollywood).
Competicions Esportives
- A Europa: el futbol.
- Als Estats Units: el beisbol i el futbol americà.
- A tot arreu: la boxa.