Crac del 29 i les seves conseqüències

Enumera els principals problemes econòmics de la postguerra

Alemanya deu diners a tots els països. Molts països deuen diners a USA. Alemanya és la més afectada per la guerra, és la que surt més mal parada, ja que augmenta l’atur, augmenten els preus i la moneda s’haurà devaluar. Respecte a l’economia, aquesta va estar basada en la inflació, és a dir, la ràpida pujada dels preus, la depreciació monetària i l’augment de l’atur.

Quins fets demostren que els Estats Units s’havien convertit en la primera potència econòmica mundial?

Al final de la 1ªGM, es va veure que els EEUU gaudien d’una gran prosperitat econòmica i s’havien posicionat com la 1ª potència mundial. La pujada econòmica va ser deguda a que els EEUU es van mantenir durant quasi tot el conflicte al marge, posicionant-se com els principals prestadors dels païssos en conflicte. En acabar la guerra, tots aquests païssos europeus que havien rebut prestecs, van passar a estar endeutats amb els EEUU, de manera que aquests obtindirien una pujada econòmica exponencial degut al retorn constant de diners. A partir d’aquí es van ocasionar els coneguts com feliços anys 20, en que els EEUU es trobàven en una època de bonança econòmica.

Defineix:

• Superproducció: Va ser una de les causes de la crisi del 29. Es va posar en manifest un excés d’oferta que el mercat era incapaç d’absorbir.
• Especulació: És la compra d’un bé per a la seva posterior revenda a un preu més alt, amb la qual cosa el revenedor surt guanyant (en el cas del crac del 29, la població estalviava i invertia en borsa; en esperar, el preu de les accions pujava, va arribar a un punt en que el preu pujava molt per sobre del seu valor real). Va ser una de les causes de la crisi del 1929.
• Crac del 29: Va ser la caiguda del mercat de valors de la Borsa els Estats Units.
• Dijous negre: Es va produir el 24 d’Octubre de 1929 per una venda massiva d’accions, que va provocar l’enfonsament del seu valor i la ruïna dels inversors.
• Gran depressió: Va ser una crisi econòmica causada per la borsa. La destrucció de l’estalvi va provocar la reducció dels préstecs, del consum i de la inversió.
• New deal: El president Rooseveit el va posar en marxa. Amb aquest es van invertir molts diners en obres públiques i en subvencions per l’agricultura. Per crear ocupació i augmentar la protecció social.

Indica les causes i les conseqüències del crac de 1929.

Durant els feliços anys 20, en que els Estats Units estaven en auge econòmic, una de les activitats econòmiques que es van convertir en una activitat habitual, va ser l’inversió en borsa, en que es va popularitzar l’idea de que, per fer-se ric, només calia comprar accions i esperar per vendre-les més cares. Això va ocasionar un creixement constant en la producció (l’oferta superava a la demanda) i especulació (en esperar, el preu de les accions pujava, però va arribar a un punt en que el preu pujava molt per sobre del seu valor real). Aquestes causes van ocasionar el crac del 29, ja que van fer que s’inflés una bombolla bursàtil i que arribés un punt en que ningú no comprava les accions en borsa. Això va ocasionar una explosió de la bombolla bursàtil i més endavant, una fallida econòmica per part dels bancs. Aquest crac també va tenir altres conseqüències pels EEUU, va provocar una crisi econòmica, els bancs van tancar l’aixeta i moltes empreses es van enfonsar, moltes persones van caure en la misèria… A escala global va provocar l’ofegament dels païssos que havien demanat prestecs als EEUU, els quals havien de retornar els prestecs inmediatament.

Per què el crac financer va afectar l’economia mundial?

Perquè una vegada van fer fallida econòmica els bancs dels Estats Units, va decidir reflotar-se econòmicament reclamant la retornada inmediata d’aquells prèstecs que havia fet als païssos europeus durant la 1ªGM, i que poc a poc, anaven pagant. Com que els EEUU reclamaven els deutes de la gran majoria de païssos europeus poderosos, aquests es van veure obligats a retornar els prestecs amb més agilitat, fet que va afectar a la seva economia i els va ofegar encara més. La solució que van trobar els païssos europeus per retornar els diners i no quedar-se amb numeros vermells, va ser reclamar diners al país vençut que havia ocasionat la 1ªGM, Alemanya.