El Crack del 29 i la Teoria Keynesiana

El Crack del 29: Causes i Conseqüències

Les bases de la prosperitat americana dels anys 20 eren molt febles i artificials. El fort increment de la demanda de béns de consum havia estat possible gràcies a l'existència del crèdit: els nord-americans s'havien acostumat a la compra a terminis, és a dir, a comprar sense diners. D'altra banda, cal esmentar la crisi que va causar la ruïna de molts agricultors, que van perdre les terres i van haver d'emigrar cap a les ciutats.

La crisi del 1929 es va originar amb la davallada del mercat d'accions de la borsa de Nova York. En els anys anteriors, la cotització de les accions havia pujat d'una manera completament artificial, al marge dels dividends empresarials, a causa de l'especulació existent. Això feia que molts invertissin tots els seus diners en borsa i que, fins i tot, demanessin crèdits als bancs per comprar accions.

Però el 29 d'octubre, el Dijous Negre, la cotització de les accions va baixar bruscament. En poques hores, es va crear arreu del país un ambient de pànic que provocà la posada a la venda massiva d'accions. Tot plegat no va tenir cap altre resultat que accentuar encara més la davallada de les cotitzacions. Per tant, la crisi va afectar immediatament als bancs perquè la gent retirava els diners.

La Lluita Contra la Crisi i la Teoria Keynesiana

Les mesures que el govern va adoptar eren de tipus deflacionista i incloïen la restricció de les despeses públiques, l'equilibri pressupostari, el control del crèdit... Però la crisi del 29 no tenia res a veure amb les crisis anteriors i, per combatre-la, no n'hi havia prou amb la recepta tradicional.

Poc a poc es va anar veient que només la decidida intervenció de l'estat podia capgirar l'evolució de la crisi, que cada cop era més gran. Així doncs, els governs van potenciar l'actuació directa i aquest va esdevenir el veritable motor que, mitjançant el finançament d'importants obres públiques, va revitalitzar l'economia.

D'altra banda, la crisi del 29 va ser objecte d'una atenció preferent per part de molts economistes. D'entre totes les teories, la més important és la de John Maynard Keynes.

La Teoria Keynesiana en Síntesi

• L'estat havia d'assumir un protagonisme que fins aleshores no havia tingut.
• Caldria incentivar el consum i no pas l'estalvi.
• Segons Keynes, calia millorar els salaris dels treballadors.
• L'estat havia d'invertir fortes sumes de diners per fer obres públiques, encara que es provoqués un important dèficit pressupostari.

Tanmateix, la disminució de l'atur i l'augment de les vendes dels treballadors faria que hi hagués un considerable increment de la demanda de béns de consum, amb la qual cosa s'estimularia la producció.

Gràcies a aquest procés, l'estat augmentaria els ingressos amb els impostos indirectes que afecten el consum i aconseguiria tornar a l'equilibri pressupostari.

Keynes i la Demanda com a Agent Econòmic

Keynes defensa un model de capitalisme amb una forta projecció social que dóna la prioritat a la demanda com a agent econòmic i que vincula la sortida de la crisi a la millora del poder adquisitiu de la classe obrera.