La Creació de la Unió Europea: Un Procés Històric i Polític
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,52 KB
La Creació de la Unió Europea
El febrer de 1986 va aprovar-se l’Acta Única Europea, a través de la qual va crear-se un espai econòmic i social comú per als Estats integrants de la Comunitat Econòmica Europea. L’Acta va reforçar la capacitat de decisió del Parlament i va contribuir de forma decisiva a la constitució de la Unió Europea (UE) cinc anys després.
Aspectes Clau de l'Acta Única
- S’articulava el mercat interior.
- Política monetària.
- Cohesió econòmica i social.
- Parlament Europeu.
- Poder executiu de la Comissió.
Els fets de 1989, amb la caiguda de la URSS, van obligar a replantejar tot el procés de construcció europea. Al 1992, els Quinze van aprovar el Tractat de la Unió, la resposta europea al món nascut el 1989 amb la desintegració del bloc comunista i a l’evolució interna derivada del funcionament del mercat únic.
Els Pilars de la Unió Europea
El Tractat consagrava el nom d’Unió Europea i instaurava tres grans pilars de polítiques comunes:
- Pilar Comunitari: Agrupa el que havia estat establert als tractats comunitaris, així com les institucions i les competències supranacionals de la Unió.
- Pilar de Política Exterior: Es refereix a la política exterior i de seguretat comuna (denominada PESC) i es fonamenta en la cooperació entre els governs nacionals.
- Pilar de Justícia i Afers d'Interior: S’ocupa de temes com el terrorisme, la immigració, la política d’asil, el tràfic de drogues, etc.
La UE permet circular pels països de la Unió i residir-hi lliurement, així com el dret a votar i ser elegit en l’Estat de residència per a les eleccions municipals i europees.
El Tractat de Schengen
Igualment, el 1995, finalment entrava en vigor el Tractat de Schengen. Aprovat deu anys abans per Alemanya, França, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, i amb l’adhesió de la majoria dels països comunitaris, l’Acord de Schengen garantia la lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals, a més de comportar la supressió gradual de les fronteres entre tots els Estats membres de la UE.
La Introducció de l'Euro
També es va establir la unificació monetària i la creació de la moneda única, l’euro. En el moment de la seva introducció, el 2002, nou països de la Unió (Espanya, Portugal, Itàlia, Països Baixos, Luxemburg, França, Alemanya, Àustria, Irlanda i Finlàndia) van adoptar l’euro. Posteriorment, Grècia, Eslovènia, Malta i Xipre van incorporar-se a l’euro.
Expansió de la Unió Europea
El 2004, van adherir-se deu membres: Xipre, Estònia, Hongria, Polònia, República Txeca, Eslovènia, Letònia, Lituània, Malta i Eslovàquia. I el 2007 s’hi van incorporar Romania i Bulgària, configurant l’Europa dels 27.
El Repte del Segle XXI
La Unió Europea es convertia en una organització potent, integrada per 27 Estats, que incloïa realitats polítiques, econòmiques, històriques i socials molt diferents. El repte del segle XXI, per força, ha de ser l’organització de l’avenç en la integració política i la introducció de mecanismes de participació democràtica que apropin la ciutadania a la nova Europa. És necessària una reforma que garanteixi una veritable unió política i la introducció de les bases per a la redefinició del paper que la Unió Europea vol jugar en el món.