Creacionisme vs. Evolucionisme

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,68 KB

Creacionisme

De Petersburg a Girona, a l'Edat Mitjana, la concepció del món no era gaire diferent de la que ha impulsat l'obertura del Museu de la Creació. Seguint el relat bíblic del Gènesi, el centre del tapís l'ocupava la imatge de Déu i al seu voltant apareixien diferents escenes de la creació.

El cas Scopes o el <<judici del mico>>

En la dècada dels anys vint del segle passat, es va aprovar l'anomenada llei Butler a l'estat nord-americà de Tennessee. Declarava il·legal que qualsevol professor expliqués cap teoria que negués la història de la creació tal com apareix a la Bíblia i que admetés que els humans provenen d'una <<ordre inferior d'animals>>. Scopes mai no va fer classes actives d'evolució. Es va limitar a citar els textos que en parlaven com a part d'un repàs per a un examen.

El diluvi universal i el creacionisme científic

Henry M. Morris va morir l'any 2006. Al llarg de la seva vida es va dedicar a combatre, amb arguments pretesament científics, l'existència de l'evolució. Tot i així, el 1987 una sentència del Tribunal Suprem va declarar anticonstitucionals aquestes lleis perquè els jutges van considerar que el seu objectiu era introduir l'ensenyament de la religió a les escoles.

El disseny intel·ligent: l'analogia del rellotger

El 1802, el reverend britànic William Paley, aprofitant l'analogia del rellotger, argumentà que els éssers vius presenten signes d'haver estat dissenyats i que el sol fet d'enumerar-los és el més sòlid argument favorable a l'existència de Déu.

Evolucionisme

L'herència dels caràcters adquirits: el lamarckisme

El que entenem com a lamarckisme es basa en els fonaments següents:

  • La necessitat d'adaptar-se és un tret comú a tots els éssers vius.
  • La falta constant d'ús d'un òrgan el debilita, en disminueix progressivament les facultats i acaba per fer-lo desaparèixer.
  • Tot allò que la naturalesa ha fet adquirir o perdre als individus a causa de l'ús predominant d'un òrgan o d'una falta constant de la seva utilització es conserva en els individus descendents.

És la llei de l'herència dels caràcters adquirits.

El lamarckisme és una teoria errònia, però va ser molt important en el desenvolupament de les idees evolucionistes perquè es va oposar a les idees fixistes de la invariabilitat de les espècies i per primera vegada va intentar donar una explicació raonada dels canvis evolutius.

La selecció natural: el darwinisme

Charles Darwin va dedicar més de vint anys a elaborar la teoria que havia de donar el cop de gràcia gairebé definitiu a les teories fixistes: la teoria de la selecció natural. Els principis bàsics són els següents:

  • Variabilitat entre individus d'una mateixa espècie que es transmet a la descendència.
  • Les condicions del medi porten a la lluita per l'existència per superar les condicions del medi.
  • Els més aptes en aquell medi sobreviuen i deixen més descendents (selecció natural).
  • Com a resultat, cada vegada hi haurà més individus amb aquelles característiques = ADAPTACIÓ.

Les evidències de l'evolució

La paleontologia: els fòssils

Disciplina científica dedicada a l'estudi dels fòssils. Els fòssils es troben petrificats, i hi ha casos en què els organismes han quedat conservats en gel, resines o asfalts. Altres cops han quedat restes fossilitzades de l'activitat dels organismes: empremtes, petjades, traces, perforacions, etc. Són especialment interessants per calcular l'edat dels fòssils i de les roques que els contenen, i ha ajudat a organitzar el catàleg fòssil.

L'anatomia i l'embriologia

Els organismes evolutivament emparentats comparteixen semblances anatòmiques amb el seu antecessor comú. L'Eusthenopteron és un peix d'entre 30 i 60 cm que va viure fa aproximadament 385 milions d'anys i que es pot considerar l'avantpassat comú de tots els animals de quatre potes, els tetràpodes.

La biologia molecular

  • El material genètic de tots ells és el DNA.
  • Les proteïnes del seu cos, a partir dels mateixos 20 aminoàcids.
  • El codi genètic és el mateix en tots els éssers vius.

L'anàlisi detallada del genoma, o material genètic propi de cadascuna de les espècies, en proporciona una informació per analitzar i comparar directament el material genètic de diferents espècies i, conseqüentment, establir el grau de parentiu entre espècies diferents.

Entradas relacionadas: