Creixement i Canvis Polítics a l'Espanya Franquista

Balanç: Limitacions de l'Economia Espanyola

La bonança econòmica va permetre una millora del nivell de vida dels espanyols, encara que seguia sent molt inferior al dels països desenvolupats. No obstant això, el creixement econòmic no va beneficiar a tots per igual. L'especulació i la corrupció van permetre crear grans fortunes. L'activitat agrària seguia molt endarrerida i la indústria no era capaç d'absorbir tota la mà d'obra que arribava del camp. Els salaris no van créixer. La pluriocupació i l'explotació del treballador eren habituals. El creixement va comportar forts costos socials i mediambientals. Finalment, el creixement econòmic espanyol es va deure a la integració d'Espanya en els mercats internacionals i a la bona conjuntura econòmica. Espanya era altament dependent de la tecnologia i les inversions estrangeres.

La Reafirmació Política del Règim

Canvis de Govern: Els Tecnòcrates

A partir dels anys 50 es produeixen una sèrie de reformes polítiques que pretenen un cert oberturisme i relaxació del règim. El nou context internacional i la fi de l'aïllament donaven un respir al règim. No obstant això, augmentava la pressió interna d'aquells que exigien canvis en la política econòmica i l'inici de la liberalització. L'oberturisme és un intent de rentar la imatge de la dictadura a l'exterior i consolidar-la a l'interior. Aquest es va manifestar tant en els canvis de govern efectuats per Franco com en una sèrie de canvis legislatius. El 1957, Franco va remodelar la cúpula de poder en la línia iniciada el 1951. Va fer un govern de tecnòcrates on figures com Navarro Rubio o Ullastres dirigien la política econòmica del país. El 1965, nous canvis ministerials van consolidar l'oberturisme: Manuel Fraga va ser nomenat ministre d'Informació i Turisme i Laureano López ministre de Desenvolupament. El principal objectiu dels successius governs de tecnòcrates era modernitzar el país. La renovació política va permetre també una modernització de l'administració, de la legislació i de les institucions del país.

Canvis Legislatius

Respecte als canvis legislatius, la Llei de Principis del Movimiento Nacional reconeixia l'existència de diferents "famílies" dins de la dictadura. L'exèrcit, l'Església i, sobretot, les personalitats provinents de l'Opus Dei van ser el principal suport de Franco. Carlins, propagandistes i falangistes seguien estant presents. Algunes personalitats evolucionaran cap a l'oposició del règim. La Llei Orgànica de l'Estat concretava les funcions dels òrgans de l'Estat i separava la presidència del govern de la prefectura de l'Estat. També es van aprovar altres lleis que van suposar una certa obertura del règim:

• La Llei de Premsa va suposar un cert relaxament del règim. S'acabava amb la censura prèvia, però se substituïa per l'autocensura.
• La Llei de Llibertat Religiosa permetia la llibertat de culte.
• La Llei de la Seguretat Social va suposar el començament de l'Estat del Benestar.

El caràcter dictatorial del règim va predominar fins a la seva desaparició amb la mort del dictador. Algunes mostres de la pervivència de la repressió són l'aprovació el 1963 d'una llei contra la rebel·lió militar o el terrorisme, la creació el 1963 del Tribunal d'Ordre Públic, encarregat de perseguir qualsevol oposició, i el manteniment de la pena de mort.

La Política Exterior

Des de 1958 va començar un intens treball diplomàtic que aconseguí la integració d'Espanya en nombroses organitzacions internacionals. D'altra banda, la consolidació política del règim es va traduir també en l'adopció de certes iniciatives en política exterior. Entre els fets més importants podem destacar:

• La visita oficial a Espanya del president nord-americà el desembre de 1959, que Franco va aprofitar com a propaganda de la seva persona i del seu règim.
• La sol·licitud d'ingrés a la nova Comunitat Europea. Espanya no va ser admesa, però aconseguí la signatura d'un Acord Preferencial el 1970, mitjançant el qual cadascuna de les parts concedia a l'altra certs privilegis comercials.